"Els àpats de Nadal els hauríem de fer amb aquells que realment sentim a prop nostre"

Estem en aquells dies que tothom està celebrant sopars de Nadal, per tot arreu. I pot passar que n'arribem a tenir més d'un: feina, gimnàs, amics, família... Entre una cosa i l'altra, el mes de desembre ens acaba sortint per un ull de la cara.

Molts cops necessitem renunciar a algun dels sopars o dinars. I aquí ve el problema. Com justifiquem, a la resta, la nostra decisió de deixar d'anar a un o a un altre? Perquè si dius que no, a sobre et demanen explicacions i, fins i tot, s'enfaden amb tu. Com si estiguessis fent alguna cosa malament.

I per què hem de reunir-nos amb els familiars per Nadal? Aquells que no han donat senyals de vida durant la resta de l'any, potser. Hauríem de fer-ho amb la gent que sentim a prop nostre i que ens fa sentir còmodes. Per exemple, amb amics, que, al cap i a la fi, són la família que escollim nosaltres mateixos.