Un muntatge teatral anomenat 'judici'

Amb l’escenari que s’ha preparat -digne d’un relat d’Edgar Allan Poe- si el que es pretenia era provocar 'pànic escènic' al llarg del primer acte de la 'representació', ha quedat palès que els advocats i advocada de la defensa han superat la prova amb èxit. Ni s’han quedat en blanc ni s’han acovardit. Com amant i practicant del teatre, el meu aplaudiment més explícit. Els encoratjo a no defallir i estic segur que al llarg de la 'representació' la solidesa mostrada anirà in crescendo.

Pel que fa als acusadors, imagino que serà just el contrari, perquè les seves argumentacions aniran quedant en evidència malgrat els esforços de la direcció de l’espectacle per presentar una 'interpretació' creïble. En qualsevol cas, es tracti de tragèdia, comèdia o farsa, l’èxit depèn de la qualitat de la 'dramatúrgia', que, en aquest cas, no s’aguanta per enlloc.

Voldria destacar que entre els 'figurants', la presència de l'ultradreta constitueix, no solament un despropòsit de la direcció, sinó una mofa envers el públic en general que, com a tal, mereix un respecte perquè 'paga entrada' (impostos).

El muntatge teatral anomenat judici no ha fet més que començar i, malgrat la qualitat d’una part del repartiment i els arguments aportats, estic segur que la crítica està escrita des d’abans de l’estrena. No obstant el panorama que s’albira, confio en el bon criteri de bona part del públic que, sens dubte, sabrà donar la resposta adequada.

 “Una obra de teatro no es enteramente la verdad, o no es una obra de teatro” (Alfonso Paso, 1926-1978).