"Els mítings electorals s'han convertit en un circ mediàtic"

Com hem arribat fins aquí? En quin moment la política va deixar de ser una cosa seriosa, transcendent, l'art del possible, per a convertir-se en un circ mediàtic? 'Selfis' amb el líder al 'photocall', autògrafs i mítings espectacle on el públic escoltarà i corejarà el seu ídol en un discurs buit de continguts, talment com una estrella de rock o del cinema, esportista d'elit, o la 'influencer' i el 'famosillo' de torn.

Els mítings són com un gran concert, la final de la Champions, o la presentació de l'últim 'smartphone'. Un eslògan, quatre frases fetes i un parell o tres d'idees i res més. Es tracta d'entretenir el personal, que s'ho passi bé, no pensi massa i que al final compri el que li venen. El premi gros és que el candidat surti elegit amb tots els avantatges i privilegis que se'n deriven, però no només: llibres, gorres, bufandes, pins, samarretes, etcètera.

Tant se val si és en Trump o en Puigdemont, no hi ha cap diferència, el guió està tallat amb el mateix patró: vist un, vistos tots. En fi, deuen ser els signes dels temps.