"Un tripartit d'ERC, PSC i Comuns trencaria la dinàmica de la política de blocs"

Com a clar i indiscutible guanyador de les darreres eleccions, penso que el candidat socialista, Salvador Illa, hauria de ser el pròxim president de la Generalitat i que ERC ho hauria de facilitar, si cal, amb el seu vot afirmatiu.

Malgrat que el president Pere Aragonès va declarar -en calent i després de l’enorme patacada electoral- que el seu partit se n’aniria a l’oposició, m’agradaria que fos valent i que s’ho repensés, optant per la fórmula d’un nou tripartit d’esquerres amb el PSC i els Comuns.

Crec que fora una bona manera, totalment necessària, de trencar la dinàmica de la política de blocs (unionista i independentista) dominant durant l’etapa del procés i de recosir nous acords al voltant de temes tan crucials com, per exemple, el de la llengua (o les llengües).

Soc del parer que el PSC és qui està més capacitat per encapçalar i dirigir aquesta nova política d’entesa sobre la llengua -un nou pacte per la llengua- atès que és el partit més transversal de Catalunya, tant des del punt de vista social com del lingüístic, és a dir, aquell qui més s'assembla a Catalunya, motiu pel qual és el que millor pot representar a tots els diversos sectors de la societat catalana -empresaris, sindicats, intel·lectuals, immigrants, món cultural...-, així com a les seves 'dues ànimes nacionals'.

Un pacte per la llengua, el més transversal possible que, al meu entendre, hauria d’encabir necessàriament no només als partits nacionalistes i catalanistes sinó també al PPC d’Alejandro Fernández per tal de posar fi a la perniciosa judicialització de la llengua a l’escola, establint, entre altres mesures, la plena vehicularitat del castellà al sistema educatiu, sense percentatges fixos, i d'acord amb els plans educatius i les necessitats lingüístiques específiques de cada escola. El tant dit de més català al Prat de Llobregat i més castellà a Ripoll.