Les 'sangoneres' de les empreses

Si hi ha quelcom que sigui comú en totes les empreses, siguin grans o petites, públiques o privades, és l'existència d'alguns models de treballadors. Del que m'agradaria parlar avui són de les sangoneres.

Anomeno sangoneres a aquells companys de feina o caps que et xuclen els mèrits en benefici propi, aquells que roben les teves victòries, individus que es pengen medalles que altres han guanyat... Tots tindrem imatges, més o menys definides, de persones que són així.

L'altre dia, en una petita botiga de comerç de proximitat, ben lluny d'on jo pensava trobar-me aquest personatge d'una forma ben marcada, vaig observar una sangonera amb tota la seva esplendor... M'estava atenent una noia jove i, després de bona estona aconsellant-me i fent-me un bon seguiment, va venir la seva companya, que va estar tota l'estona mirant-se el mòbil, asseguda darrere el taulell, i li va dir: "Ja li cobro jo!".

Fins aquí podríem pensar que ho tenen repartit així. De sobte, entra per la porta la que després vaig veure que era la mestressa del local. I li va preguntar amb veu molt baixa: "Què tal la nova noia? Treballa bé?". La segona noia, la que ara m'estava cobrant, li va respondre: "No ha fet res en tot el matí...". Vaig indignar-me profundament.

Sé que aquest fet no és sempre tan visible, però existeix. I crec que els encarregats de totes les empreses tenen l'obligació de fer un estudi d'aquest fet, d'impedir que passi i sobretot d'educar aquelles persones que ho fan de forma involuntària (utilitzo el terme educar per exposar que s'ha de dialogar per fer-los veure que no queden bé i fan molt mal).

I és que crema molt veure que dones la teva energia per fer feines ben fetes o fer quelcom extra per l'empresa i que després atorguin els mèrits a un altre... I, per tant, em pregunto: què hi podem fer nosaltres? Dir-ho! I així ho vaig fer, vaig tornar a la botiga i, inventant-me una excusa, vaig agafar la mestressa i li vaig comentar que la primera noia m'havia aconsellat molt bé i que la segona, que no havia fet res més que mirar el mòbil, només em va cobrar, i que m'havia oblidat de preguntar-li si podien modificar-me uns complements que tenia l'objecte que havia comprat... La senyora va mirar de reüll a la sangonera i em va canviar el que li havia comentat.

Ho hauria d'haver fet en aquell mateix moment, però ho vaig saber fer després... I és que és cert que els nostres caps tenen l'obligació de controlar aquest fet, però nosaltres tenim el dret de fer-ho visible. Recordem que tots som treballadors, i que tots podem ser tractats així, aleshores, no ens quedem callats!