Les metàfores del 'procés': usuals i novetats

Quan utilitzem una paraula que té un significat concret per referir-nos a una altra cosa que té un significat semblant, estem parlant metafòricament, estem fent una metàfora o usant una metàfora. Una metàfora és també una comparació.

Del conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol se n'han fet moltes metàfores o comparacions: una parella mal avinguda; dos trens que poden xocar.

De l'independentisme, també se n'han fet moltes: un vaixell que s'enfonsa; un edifici que s'ensorra.

L'última que he trobat, és una metàfora fluvial: L'Ebre perdria cabal sense l'aportació del Segre. Cert! També podem dir que el Segre solament pot arribar al mar, unint-se a l'Ebre. Es compara l'Estat amb el riu Ebre. I l'independentisme amb l'afluent principal.

Aquesta última metàfora ens podria portar a dir dues coses:

Primera, que el riu principal ha de tornar-se més acollidor.

Segona, que si l'afluent està més net, és simplement perquè és més curt.

Ah, una metàfora més, relacionada amb la presidenta de l'ANC: "El que queda del naufragi. Ha trobat una fusta que flota!".