Un problema a l’alça

Catalunya imposarà multes als pacients que agredeixin sanitaris

Salut posarà en marxa a la tardor un registre d’atacs i treballa per introduir un canvi legislatiu que permeti sancionar per la via administrativa. El 2024 hi va haver més de 2.700 agressions, la majoria en atenció primària i a dones.

Les agressions en CAPs i hospitals han crescut el 13% des del 2020. Són unes set de diàries

Catalunya imposarà multes als pacients que agredeixin sanitaris
4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

Catalunya ultima un sistema informàtic comú per a tota la sanitat en el qual es registraran les agressions físiques i verbals que pateixen els sanitaris (i que augmenten en els últims anys) i que estarà implantat en el quart trimestre d’aquest any. Aquest registre –liderat per la Conselleria de Salut però que compta amb l’impuls i suport de col·legis professionals, sindicats i patronals de tot el sector– permetrà l’explotació de dades per, entre altres coses, determinar un "mapa de calor" d’aquesta problemàtica i facilitar l’adopció de mesures correctores en hospitals i centres d’atenció primària (CAP). Al registre s’hi sumaran sancions per a l’usuari que agredeixi els metges i que, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, poden arribar a 600.000 euros en els casos més greus.

A més, Salut vol que aquestes sancions s’imposin per la via administrativa i que no necessàriament s’hagi de recórrer a la penal, ja que fins ara el sanitari havia d’interposar una denúncia davant d’un jutjat. Més endavant, Salut introduirà la intel·ligència artificial (IA) per "identificar patrons" i "anticipar-se a la violència".

Les dades del problema

Segons Salut, Catalunya va comptabilitzar el 2024 un total de 2.717 agressions a sanitaris: una mitjana de set cada dia. El 10,5% d’aquestes van ser físiques; la resta, verbals. El 73% de les víctimes van ser dones, mentre que el 64% dels agressors van ser homes. La majoria de les agressions (un 76%) es van concentrar en l’àmbit de l’atenció primària i extrahospitalària. A més, entre el 2020 i el 2023 les agressions a sanitaris van augmentar un 13%. L’objectiu del registre és oferir una visió completa d’aquest problema.

Catalunya ja compta amb un Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (l’OSVASC), creat el 2022 per l’anterior Govern. Ara, aquest registre (que ja funciona en hospitals com Sant Pau i que està en fase d’incorporació a tots els centres de l’Institut Català de la Salut) anirà més enllà, ja que estudiarà a fons cada hospital i CAP. Permetrà, entre altres coses, saber quins perfils professionals són els més agredits. Fins ara n’hi havia registres, com el que té el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), però només comptabilitzava les agressions a metges, no a tots els sanitaris.

També l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya ha alertat de l’augment d’agressions. El 2024 n’hi va haver almenys 847 al personal mèdic comunicades als col·legis professionals de tot Espanya. La xifra va augmentar un 87,8% des del 2010. Catalunya és percentualment la quarta comunitat on més agressions a metges es van produir, per darrere de Ceuta, Extremadura i Melilla.

Com explica Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut, el registre també servirà per definir bé els tipus d’agressió i diferenciar, per exemple, entre una injúria i una amenaça. "L’explotació de dades ens servirà per establir tres o quatre gradacions de les agressions. Per exemple, violència molt greu, greu o lleu. És important classificar-ho i posar-nos d’acord amb tot això", explica Vilana, que reconeix a més que, a causa de l’heterogeneïtat del territori (als CAPs de les zones més deprimides socialment hi ha més agressions a causa de l’augment de violència), les actuacions han de ser diferents. Salut també està revisant el pla d’actuació davant situacions violentes. "Hem encarregat a una empresa que revisi quins són els punts forts i els febles. I que faci recomanacions i una proposta de quins haurien de ser els plans d’actuació", diu Vilana.

En paral·lel, Catalunya vol a més sancionar administrativament (és a dir, sense necessitat que calgui posar una denúncia penal) les agressions a sanitaris, com ja es fa a Galícia, Navarra, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. "Aquestes comunitats tenen instruments normatius en rang de llei que els permeten imposar sancions administratives en casos de violència lleu, greu i molt greu", diu Vilana. En aquestes comunitats, les sancions lleus oscil·len entre 300 i 30.000 euros; les greus, entre 3.000 i 60.000 euros; i les molt greus, entre 60.000 i 600.000 euros. En aquests rangs, assegura Vilana, es mouran les sancions de Catalunya.

Segons ell, en aquestes autonomies s’ha vist que les multes tenen un efecte dissuasori. "Amb això es llança un missatge inequívoc als professionals: ens prenem seriosament aquesta problemàtica i tenim eines per gestionar no només el més greu, sinó també agressions més lleus. Però també hi ha un altre missatge inequívoc per als ciutadans: que les agressions a sanitaris tenen conseqüències", defensa Vilana. Les sancions seran una realitat a Catalunya el 2026. Actualment, els pocs sanitaris que s’atreveixen a denunciar (la majoria tenen por que apareguin les seves dades i per això no ho fan) acaben en un judici que se sol saldar amb unes simples disculpes per part de l’agressor.

"Tolerància zero"

Notícies relacionades

"Des del minut zero anomenem tolerància zero les agressions de tots els sanitaris, no sols metges. Això afecta a tots, des de l’administratiu fins al personal sanitari", diu, per la seva part, Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del COMB. "Les agressions que es denuncien són sols la punta de l’iceberg", apunta Arimany, que defensa també sancionar de manera administrativa i econòmica aquests comportaments.

No està clar per què augmenten les agressions a sanitaris. "La societat està cada vegada més crispada, i això afecta l’àmbit sanitari però també els mestres", apunta aquest metge. La majoria de les agressions són verbals. De físiques n’hi ha poques. Però entre les unes i les altres es produeixen amenaces i coaccions. "És una realitat que ha anat en augment no només a Catalunya, sinó a totes les comunitats", certifica Rosa Alcolea, secretària de Salut Laboral del sindicat Metges de Catalunya (MC).