El Madrid guanya la Lliga aprofitant el primer ‘match ball’

El Reial Madrid va conquerir el seu títol número 38 de Lliga en un partit més hostil que complicat contra un València molt desdibuixat durant tota la final. L’asfixiant defensa dels de Chus Mateo i l’ofici dels blancs els va permetre castigar la pèssima represa després del descans dels jugadors taronja, que no van ser capaços de tornar a entrar en el partit.

Sense triples no hi ha paradís

El València va arrencar encistellant en la seva primera possessió un triple, el llançament que més i millor l’ha definit aquesta temporada. Fins a 18 van fer a Madrid en el segon duel de la final i per aquí passava el triomf valencià en aquest tercer. El Madrid atacava i defensava molt fort a la pintura, el que permetia tirs còmodes des de fora amb els peus a terra. Massa fàcil per als blancs (19-23).

Al València se li amuntegaven les males notícies en atac (3 de 15 en llançaments de tres). I a La Fonteta, sense triples no hi ha paradís. A més, Mateo treia múscul a la zona amb Bruno Fernando, Garuba, Ndiaye i un Feliz que acumulaven robatoris, rebots i taps. Sestina, Montera, Badio i Pradilla no veien cistella i Martínez movia amb ansietat la seva banqueta mirant de trobar possibles solucions. Els madridistes passaven els bloquejos per darrere, incitant a llançar els tiradors locals en una nit irregular (6 de 26 de tres, al descans). Els locals van baixar el cul en defensa i un triple de López-Aróstegui seguit d’una esmaixada de Soriano els van ficar en el partit (34-36) després d’anar fent la goma tot el quart. Pradilla va poder avançar els seus, però el triple (0/4) va topar amb el cèrcol. I va ser de nou López-Aróstegui, amb un altre llançament de tres sobre la botzina, qui acabava deixant a dalt per la mínima un València (40– 39) que començava a carburar.

El València, a la dutxa

El València va arribar dos minuts tard al partit en el tercer quart i ja havia encaixat un parcial dolorós de (0-13) que l’obligava a pujar l’Everest un altre cop (40-52). Un afilat Campazzo enllustrava el treball defensiu dels seus. Pilotes perdudes, mals llançaments, rebots ofensius concedits, tècniques... En set minuts, el València va anotar quatre punts i la bretxa es va obrir fins a un preocupant 42-57. La resiliència valenciana va provocar una altra escomesa, però el Madrid va saber refredar-ho deixant una renda que l’acostava al títol a falta d’un quart (49-60).

Quedaven encara deu minuts per davant i el Reial Madrid podia administrar un avantatge superior als 10 punts. El quart va començar amb la sensació que era l’últim dia a La Fonteta. Sense encert des de la distància, el València es va aferrar als tirs lliures, al col·locar els blancs en bonus en un minut i mig. Carregaven bé els locals el rebot ofensiu (16), cosa que els va permetre esgarrapar la renda (61-67) encenent la grada. Necessitava arriscar el València perquè no li valia intercanviar cistelles, però l’ofici del Madrid castigava la frustració taronja (65-75). Tavares va dominar els minuts finals, sumant cinc taps, que van acabar per desanimar un València que es queda a la vora després d’haver completat una gran temporada..

València 70-81 Reial Madrid

VALÈNCIA: Montero (12), Badio (2), Pradilla (-), Port (6), Reuvers (7), López-Aróstegui (14), Jones (10), Costello (4), Sestina (5), Soriano (10), Jovic (-) i Larrea (-). 

REIAL MADRID: Hezonja (16), Campazzo (9), Tavares (7), Ndiaye (3), Abalde (9), Feliz (4), Garuba (2), Fernando (13), Musa (7), Llull (11), Rathan- Mayes (-) i González (-). 

Notícies relacionades

El vell camp va dir adeu amb el comiat d’Alba i Busquets

Laporta emplaça l’Athletic que no interfereixi amb Nico

PARCIALS: 19-21, 21-16, 9-21, 21-21.

CAMP: La Fonteta (8.081 espectadors).