Iniciatives econòmiques solidàries: Resufragar-nos certes necessitats perquè l'Estat no ho fa

Escolto amb atenció en el programa 'Més324' del Xavier Grasset una iniciativa de crowdfounding per tal de fer arribar ajuts econòmics a la pagesia afectada pels darrers incendis de la Ribera d'Ebre.

N'hi ha, de pagesos, de més o menys afectats. Uns han perdut bestiar, altres, conreus. N'hi ha que ho han perdut tot. I tots nosaltres, i aquí no s'hi valen ni idees, ni colors polítics, ni desavinences de cap mena, hi sortim perdent. Com cada vegada que hi ha hagut incendis d'aquesta magnitud i, fins i tot, de més petits, i de molt més grans. Perquè cada vegada que la terra es crema, ens cremem una mica tots, perquè la terra, encara que puguin ser explotacions o boscos privats, és un bé comú, que ja hi era molt abans que tots nosaltres. Que ens ajuda a respirar, a emocionar-nos amb els seus paisatges i, sovint, a sentir-nos lliures, encara que només sigui un miratge efímer.

Així doncs, la iniciativa és encomiable i animo a tothom des d'aquí que hi participi, cadascú dins de les seves possibilitats. Ara bé, la qüestió va prendre un cert sentit crític, no per la iniciativa en concret, sinó pel concepte genèric, quan una de les persones que hi havia a la taula de debat va fer notar, sense treure mèrit al projecte, que ell ja ho és, de solidari, i que ho porta sent tota la seva vida laboral. I té raó. Tots, sobretot la classe treballadora, paguem els nostres impostos, que és una manera de ser solidari perquè la societat funcioni, i qui gestiona aquests impostos són els responsables finals, també siguin del color que siguin, de què la seva destinació sigui l'adequada. I aquí ve quan el maten.

És adequada la gestió dels impostos que es recapten? Resposta difícil, complexa i compromesa, amb la qual pots ser qualificat de demagog populista abans que puguis fer cap raonament. Jo particularment crec que la gestió de les recaptacions és majoritàriament ineficaç i molt millorable, però això ja donaria per altres articles, perquè en aquest no puc estendre'm més.

Però ja que ens hem de resufragar certes necessitats perquè l'Estat no ho fa, doncs també, com a mal menor, podríem organitzar-nos i, per exemple, La Marató de TV3, podria estar un any dedicada a projectes científics i un altre a projectes socials, alternativament. No solucionaria els problemes, però almenys es podria donar un cert nivell de resposta en casos de necessitat extrema o d'urgència social. Si no és anticonstitucional, clar.