"Halloween no és una festa sinó una imitació feta amb materials sintètics"

Hi ha un buit que no s’omple amb música, ni amb filtres, ni amb tots els seguidors del món. Rosalía ho va dir l'altre dia sense saber que citava sant Agustí: “Aquest món no pot satisfer el desig que duc a dins.” I així vivim: divertits fins a morir. Halloween n’és el símbol perfecte. Halloween no és una festa. És la imitació d’una festa feta amb materials sintètics. És com una coreografia del buit, es a dir, el ball d’una cultura que ja no sap què fer amb la mort, ni amb la vida.

I mentrestant, Tots Sants espera. No és un record de cementiri, sinó el dia en què la humanitat s’atreveix a afirmar que hi ha una multitud de vides plenes i que la història té un sentit. Era -i encara pot ser- la festa dels desperts. El que pasa és que nosaltres ja no celebrem, ens distraiem. La distracció és el nou opi del poble.

Tots Sants no és una festa religiosa en el sentit superficial. Celebrar Tots Sants és, en realitat, trencar amb la idolatria del buit perquè és afirmar que hi ha una comunió més real que les xarxes i una vida més plena que la viralitat. Rosalía parlava del “buit” com d’un lloc on potser hi ha Déu. I potser només qui s’atreveix a mirar aquest buit pot celebrar de veritat.

Un món que està tan ple de res, necessita la festa autèntica com la més gran de les revolucions: Tornem a celebrar Tots Sants!