"És més fàcil criticar al Barça que tenir paciència i no perdre el cap"

Després de la derrota a Girona, un núvol de pessimisme i impaciència que semblava superat ha tornat a enfosquir les expectatives dels aficionats culés. "Sembla que els jugadors no ho tenen clar", "Xavi només té excuses", "Laporta hauria de dimitir"... Es llegeix de tot a les xarxes socials i al carrer, als bars, a la feina... Quan les coses van bé les crítiques són bones i quan van malament, a l'inrevés. Però la realitat és un pèl més complexa.

Si algú hagués dit de vendre a Messi el 2019, quan la seva clàusula era de 700 milions, l'haurien titllat de boig, com a mínim. Però hauria estat el millor. Vendre el millor jugador de la història? Sí!

Si per Neymar van pagar 222 milions, quan haurien pagat per Messi? 300, 400, 500?... I què s'hauria d'haver fet amb el preu de la venda? Començar un nou projecte amb un nou entrenador, jugadors més joves i menys inflats d'ego. Però a ningú se li acudia, i si ho pensava, no gosava dir-ho. Així, dos anys després, Messi va marxar gratis del Barça i el club va caure en una de les crisis més grans dels últims anys, sense títols ni personalitat, ni ombra del Barça de Guardiola o Luis Enrique.

Prendre aquella decisió no era fàcil, per això ningú ho va fer, i que el Barça tocat econòmicament torni a ser el que va ser, tampoc ho serà. Necessitarem paciència, humilitat i animar en les derrotes i no perdre el cap en les victòries, però acceptar això és difícil. És més fàcil criticar, perdre la paciència i creure que arribarà un personatge tocat per la màgia que elevarà una altra vegada al club als llocs més alts de la història del futbol. No, així no es construeix un projecte guanyador, així no es va construir el millor Barça de la història.

Fa pocs anys es va agafar el camí fàcil i així ens ha anat. Provem de tenir paciència i animar, encara que no vingui de gust. No és fàcil, però és el millor.