El rebuig social creixent posa en qüestió el model turístic espanyol

Després de l’aturada de la pandèmia, Espanya va tornar a batre el 2023 el seu propi rècord, amb 85 milions de turistes estrangers, un 1,9% més que el 2019, i 108.662 milions d’euros de despesa, un 18,22% més. I l’any en curs s’aproxima millor. Entre gener i març es van arribar als 16 milions de visitants, el millor primer trimestre de la història i un 17,7% millor que el de l’any passat i una despesa que creix un 27,2% fins a 21.948 milions d’euros.

Greu irresponsabilitat

Però el sector no vol tornar a sentir parlar de rècords quantitatius. "És una greu irresponsabilitat continuar parlant de l’èxit turístic basat a batre rècord d’afluència", afirma el vicepresident del lobby turístic Exceltur, José Luis Zoreda. I avisa: "Cal ser conscients que el creixement del turisme té límits". Aquests límits s’aprecien a simple vista, amb la desaparició de botigues i serveis de barri, l’auge de les franquícies a determinades zones o l’allau de persones desembarcant d’un creuer o travessant la via principal de qualsevol gran urbs.

Tot i que els que més els pateixen són els residents, que normalment acaben expulsats del seu barri per les precàries condicions laborals, l’encariment dels lloguers i del preu de l’habitatge en propietat, la despersonalització de l’entorn o l’alça de la inseguretat. Segons un estudi que està elaborant el professor Javier Romaní Fernández a la Universitat de Barcelona a partir d’una enquesta de l’ajuntament sobre l’opinió dels residents sobre el turisme, com més lluny del centre és un barri i, per tant, més allunyat del focus turístic, més positiva és la percepció dels residents sobre el turisme.

"La gent no està en contra del turisme, sinó de les condicions en les quals es desenvolupa", aclareix el professor de la Universitat de La Laguna (Tenerife) Juan Agustín Santana. El cas més clar és el de les Canàries, que té com a motor econòmic el turisme (35,5% del PIB el 2022) i és la regió espanyola amb el segon salari mitjà més baix.

Ciutat decorat

Les protestes no són noves. Van començar fa set o vuit anys a Barcelona "perquè la Barceloneta es prostitueix com a barri, perquè es despersonalitzen els signes d’identitat", explica José Luis Zoreda. "Ara està passant a les Canàries. I també a Santiago estan que treuen foc pels queixals. I Màlaga s’està convertint en una ciutat decorat, amb un centre sense residents ni cafès de tota la vida. La problemàtica és latent amb més o menys intensitat en totes les zones d’Espanya on el turisme té un pes important", afegeix.

El detonant de la massificació ha sigut "la crisi del 2008, que va empobrir a la classe mitjana, creant una dependència del creixement turístic a moltes ciutats" i l’aparició d’"Airbnb perquè ha augmentat la capacitat receptiva de les destinacions", diu Antonio Paolo Russo, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Barcelona i coordinador del projecte d’investigació Smartdest, que va reunir 11 universitats de set països europeus per desenvolupar solucions innovadores als conflictes del turisme a les ciutats. "El sector és avui molt diferent del que era fa 20 o 30 anys. Els grans desenvolupadors del turisme són corporacions financeres, fons immobiliaris i fons voltor que modifiquen la geografia de les ciutats. S’escapen dels tradicionals models de planificació turística", afegeix.

Notícies relacionades

Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial

Telefónica llança la seva oferta final de l’ero amb 4.554 sortides i acosta l’acord amb els sindicats

Des del sector creuen que la recepta passa per posar límits al turisme, combatre l’oferta il·legal de pisos turístics, establir "codis de conducta a l’empresariat per millorar la contractació d’ocupació o la sostenibilitat mediambiental" i millorar la governança publicoprivada. "El que falla també és una visió transversal d’unes altres polítiques que incideixen en aquest problema. ¿És coherent que les Balears redueixi el nombre de places turístiques i alhora vulgui ampliar l’aeroport de Palma amb un 20% més de vols?", es pregunta José Luis Zoreda.

En la protesta de les Canàries, els ciutadans van plantejar com a solucions limitar el nombre de visitants, fer una moratòria de places turístiques, la regulació del lloguer de vacances o la implantació d’una taxa. Fonts de la secretaria d’Estat de Turisme afirmen que gairebé totes aquestes qüestions són competència de les comunitats autònomes i dels municipis. "En qualsevol cas, el govern central està preparat per liderar i recolzar aquesta transició mediambiental i social".