"No em fumis"

Disculpin l'aparent paradoxa: no estic pas en contra dels fumadors, però sí del tabac. Sincerament, em costa molt trobar algun avantatge a aquest (sub)producte des del punt de vista sanitari, més enllà del plaer que pugui provocar a aquells son capaços de controlar la compulsió i es fumen, per exemple, 'només' dues o tres cigarretes diàries, culminant amb delit l'indissociable cafetó.

Però llevat d'aquestes excepcions, és palmari que el tabaquisme constitueix una xacra que cal erradicar, si és possible amb prevenció, empatia i pedagogia, però amb fermesa i determinació. En aquest sentit, em sempla superflu el debat actual sobre la conveniència de prohibir o no definitivament el consum de tabac en terrasses de bars i restaurants. Els drets dels fumadors no haurien de conculcar els dels no fumadors, doncs considero que quan la llibertat individual col·lisiona amb el bé general ha de prevaldre el segon. Tal com ironitzà sàviament A. Pertini: "dels fumadors en podem aprendre la tolerància. Encar no en conec cap que s'hagi queixat dels no fumadors".