Els Comuns o la tàctica de 'marejar la perdiu'

No descobreixo res al dir que hem de suportar espècimens adscrits a formacions polítiques que, conscients que mai tindran la responsabilitat de governar, s'instal·len en la comoditat de l'oposició com a 'modus vivendi'.

La seva posició, al marge de qualsevol desgast, els proporciona una estabilitat laboral plena de privilegis i orientada a una bona jubilació. Heus aquí l'interès en formar part de les llistes electorals, sobretot com a números capdavanters; perquè si les coses van mínimament bé, una vegada aconseguides les anhelades credencials és dediquen a practicar l'activitat que en l'argot popular es coneix com 'marejar la perdiu'.

Des de la dissolució del PSUC el 1997, els diferents lideratges sorgits de les formacions residuals s'han distingit per la seva habilitat en aquesta 'pràctica cinegètica d'hemicicle'. Cal destacar el mestratge dels Comuns en aquesta disciplina, conglomerat ideològic (?) que en els darrers temps i mitjançant el 'discurs' de Jéssica Albiach, està aconseguint un excel·lent nivell.