Sánchez activa els Pressupostos del 2027 per refer la majoria de la investidura

Ho va dir des del mateix escenari on dimarts passat Alberto Núñez Feijóo va defensar una moció de censura instrumental per desallotjar-lo de la presidència que no ha quallat ni en el PNB ni en Junts, escenari que el cap de la Moncloa va aprofitar per intentar deixar-lo en fora de joc. "Vull anunciar-los que el Govern iniciarà els tràmits per presentar i aprovar els nous Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2027", va deixar anar davant un auditori que va quedar sorprès tenint en compte els conflictes que afronta el president i la debilitat parlamentària en la qual es troba amb cada vegada més partits que demanen eleccions, una cosa que s’ha proposat revertir.

Sánchez, que en els últims dies ja havia deixat clar que pretén resistir malgrat tot i que necessita "temps" per consolidar el seu projecte, va detallar que aquesta mateixa setmana es publicarà l’ordre d’Hisenda d’elaboració dels comptes en el BOE i que durant aquest mes de juny s’actualitzarà el quadre macro. De fet, va donar, les primeres pinzellades d’aquests pressupostos "socials" que es començaran a esbossar amb la prioritat de reforçar l’Estat del benestar i que pretén que siguin el seu salvavides polític. La principal, que l’habitatge tindrà un "pes prioritari" i que per a això liderarà el desplegament més gran de recursos públics" que s’hagi impulsat des de l’inici de la democràcia, una cosa a la qual Sumar es podrà agafar per defensar que la coalició de govern té futur al davant.

En paral·lel, va prometre continuar amb la línia de "responsabilitat fiscal" seguida fins ara, així com amb la reducció del dèficit públic per acabar la legislatura amb el deute per sota del 100% del PIB. Seran també, va indicar, uns Pressupostos que tindran com a missió "resoldre" el finançament, una cosa que va assegurar que voldria tancar abans que acabi l’any malgrat que els presidents autonòmics del PP pensen no assistir a la ronda de contactes que ha activat el Govern i que Junts, fins ara, ha rebutjat la proposta pactada amb Oriol Junqueras.

La gran pregunta és si Sánchez se sortirà amb la seva aquesta vegada. Va deixar clar que no escatimarà esforços de seducció als que el 2023 van sumar els seus vots per fer-lo president, especialment Junts i ERC. D’aquests, no només va dir que està determinat a complir el que es va acordar i que està encara pendent, una cosa per la qual el partit de Carles Puigdemont va anunciar que trencava els ponts, sinó que va anar més enllà i va assegurar estar disposat a afrontar "l’arrel del conflicte polític" que fa anys que està "enquistat" amb Catalunya. Enrere queden aquells estira-i-arronses amb els independentistes perquè el Govern reconegués –i posés negre sobre blanc– l’existència d’un conflicte sobre el qual es va consolidar el procés que ara el president accepta sense embuts.

Amnistia "total i efectiva"

No va concretar quina traducció tindrà aquest propòsit, però sí que va situar l’aplicació de l’amnistia "total i efectiva" com la clau de volta de la legislatura. No va dubtar a presumir, davant l’empresariat català, que és gràcies a l’"agenda del retrobament" que tant Espanya com Catalunya estan en el seu "millor moment" polític i econòmic, més encara, va destacar, des que Salvador Illa governa a la Generalitat. Una fita que exhibeix al mateix nivell que les dades econòmiques que situen Espanya com a país líder de creixement de l’Eurozona per tercer any consecutiu amb una previsió del 2,2% aquest any. Ni una referència va fer en el seu discurs al terratrèmol judicial que sacseja les entranyes del PSOE i que arriba fins i tot a la figura de José Luis Rodríguez Zapatero. Mentre intervenia davant l’empresariat català, el sumari del cas Leire Díez anava deixant una estela de titulars.

Notícies relacionades

L’empresa familiar ‘recepta’ visió a llarg termini per sobreviure

Brussel·les exigeix a Espanya revisar l’habitatge, l’IVA de l’hostaleria i innovar

A més de deixar clar que no pensa llançar la tovallola, el president es va permetre també un moment d’alegria davant de la incapacitat del PP d’articular una majoria alternativa. "Amb la seva moció de censura ha fet un reconeixement explícit de Junts com a actor polític, una cosa que fins fa molt poc no feia", va ironitzar, i va apuntar, a més, que té dubtes sobre si ha sigut una cosa premeditada o fruit d’una equivocació. Una vegada més, Sánchez va defensar l’amnistia ja no només perquè "tots els actors" siguin lliures per dialogar entorn d’una taula, sinó perquè la democràcia espanyola sigui "molt més forta" i fins i tot perquè, en el futur, "la dreta espanyola es pugui tornar a retrobar amb la dreta catalana i basca". Lluny de ser un "final", va situar l’amnistia com un "principi".

El que va fer Sánchez va ser una oferta en tota regla a la majoria de la investidura per acabar la legislatura amb la mateixa quadratura del cercle amb la qual la va començar, cosa que implica que tots aquests partits estiguin disposats a fer-ho i a considerar que darrere de les causes judicials contra els socialistes hi ha més una operació política de la dreta per fer caure el Govern que una veritable corrupció. "Demano responsabilitat i generositat a les forces parlamentàries", va proclamar interpel·lant les formacions nacionalistes i independentistes, així com totes les que estan ubicades a l’esquerra del PSOE, començant per Sumar. I és que refer confiances no serà fàcil amb Junts, que reclama que qualsevol proposta es faci a Waterloo cara a cara amb Puigdemont, ni amb Podem, que també s’ha afegit a la petició d’eleccions.