Reinventar Europa i plantar cara a les superpotències

Martin Wolf, editor associat del Financial Times, era dimarts el centre de totes les mirades. Acabava de rebre el prestigiós Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea, en un acte solemne en què va rebre l’homenatge del periodista John Carlin, de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, i del rei Felip VI. Un auditori ple d’algunes de les principals autoritats de la política i l’economia catalana i espanyola l’havia aplaudit posant-se dret. Uns instants després, el periodista britànic va rebutjar una cascada d’invitacions per anar a dinar, i va procedir a dinar amb l’única companyia de la seva dona a l’hotel contigu.

L’escena serveix de metàfora del complex moment que viu la UE. La pugna de les dues superpotències, els Estats Units i la Xina, ha sigut el teló de fons de la reunió anual del Cercle celebrada aquesta setmana a Barcelona sota el títol Autonomia estratègica d’Europa: ¿mite o realitat? Fa temps que la prestigiosa entitat apressa el debat i Garcia-Milà, en les conclusions de tancament de la jornada, insistia que aquesta autonomia és "urgent".

Les jornades han estat molt lluny de fer anàlisis complaents de la situació actual. Ponents de diferents àmbits han alertat de fins a quin punt Europa està quedant allunyada dels principals pols econòmics del planeta, però pot ser que ningú ho hagi fet amb la cruesa dels presidents de Repsol i Naturgy, Antonio Brufau i Francisco Reynés. "Abaixarem les nostres emissions perquè anirem desindustrialitzant-nos, però a la vegada el món augmentarà les seves emissions", va lamentar el primer, que veu Europa com una "col·laboradora necessària" de la destrucció mediambiental que està portant a terme la Xina. "A partir de París, Europa és líder en descarbonització, però ningú ens segueix", afegia.

Política energètica i industrial

Reynés era igualment contundent: "Europa ha d’entendre que ha de permetre a les empreses competir en igualtat de condicions, la política energètica i industrial han de formar part d’un tot". Un directiu de perfil prudent com és Tomàs Muniesa, president de CaixaBank, insistia en la mateixa idea, en el seu cas per explicar la discreta dimensió del mercat de capitals europeu en comparació amb el nord-americà. "A Europa regulem tant, que els mercats són poc àgils i ens costa molt qualsevol procés". El financer català va criticar també l’excessiva fragmentació d’un mercat en què "cada país vol tenir tres telecos, mentre que a tots els Estats Units en tenen tres".

La conseqüència, segons la seva opinió, és clara: "Estem perdent molt del nostre impacte al món com a societat europea".

També Marc Murtra, president de Telefónica, desgranava les dificultats europees de cara a poder competir en matèria de tecnologia i intel·ligència artificial. Segons va exposar, és una pura qüestió de mida de les empreses i de l’excés de regulació: "Fan falta inversions i per a això és necessari tenir escala".

Informes i canvis difícils

El mateix Martin Wolf va oferir, durant el discurs que va fer al Palau de Congressos, un diagnòstic pessimista, en el qual va assenyalar que Europa viu un "declivi" que anirà a pitjor. "La UE encarrega informes i al final no fa gairebé res perquè els canvis suggerits són massa difícils", va lamentar el periodista.

Al final d’aquesta segona jornada, un empresari resumia amb tota cruesa la qüestió: "Ja sabem com estem, que no pintem res, i que no farem res".

Però el cert és que la reunió del Cercle ha estat lluny de convertir-se en un cant al pessimisme i a la irreversibilitat de la situació. "Hem consolidat el diagnòstic i s’estan fent passos per revertir-lo", assegurava un veterà del Cercle. "En els últims quatre mesos la UE ha fet un gir copernicà", apuntava Murtra, amb referència a un canvi en la mirada sobre les fusions de grans empreses i al paper, ara menys invasiu, de les autoritats de la competència. "Ara podràs aconseguir que quatre països duguin a terme una política sense passar per la regla de la unanimitat", apuntava un altre destacat directiu, amb referència a la normativa europea vigent en matèria de política exterior, defensa, fiscalitat i pressupostos, en què un sol estat membre pot bloquejar l’acció dels altres 26.

"Amb la probable arribada al Govern espanyol del PP, les quatre primeres potències Europees [Alemanya, França, Itàlia i Espanya] tindran governs de dretes, cosa que pot fomentar acords entre si", afegia una altra vegada, amb la mirada posada en la política espanyola.

I al tercer dia va arribar Pedro

En efecte, també hi va haver espai per a la pugna que mantenen el PP i el PSOE. Dimarts, Alberto Núñez Feijóo mostrava la seva cara més agressiva per atacar la corrupció que assetja els socialistes i va exhibir una desbordant confiança per llançar un desafiament a Junts i al PNB i invocar un imminent canvi de cicle polític: "Tornaré la decència al meu país amb ajuda o sense".

Notícies relacionades

L’empresa familiar ‘recepta’ visió a llarg termini per sobreviure

Brussel·les exigeix a Espanya revisar l’habitatge, l’IVA de l’hostaleria i innovar

Però encara faltava Pedro Sánchez per aparèixer. El president del Govern va tancar ahir les jornades econòmiques i ho va fer capgirant el tauler polític a l’anunciar l’imminent inici de la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2027. Sánchez va voler així treure pit de la situació macroeconòmica d’Espanya i va demostrar que encara no es pot donar per liquidat el seu Executiu. Una vegada més, es va guanyar l’admiració –més que l’aplaudiment– d’un empresariat català que es troba acostumat als seus trucs de prestidigitador i, a més, encara li van quedar ànims per entrar en la qüestió comunitària. "Amb 32 estats membres, segurament haurem d’anar a una Europa de diferents velocitats", va dir. "Europa –va afegir el president del Govern central– no va néixer per ser vassalla de ningú".

Les seves paraules van tancar unes jornades en què tot just uns quants minuts abans el vicepresident d’Acciona, Juan Ignacio Entrecanales, deixava una feliç frase: "Si fos nounat, m’agradaria néixer a Europa".