La UE, que pren decisions en nom nostre, hauria de ser un exemple de transparència"

Fa pocs mesos, molts ciutadans ens vam adonar que els taps de les ampolles de plàstic venien enganxats. Un petit detall, aparentment insignificant, però que ens va portar a preguntar-nos per què? Ningú ens havia informat, ningú ens havia explicat el motiu d’aquesta mesura. Vam haver de buscar la informació pel nostre compte per descobrir que era una decisió imposada per la Unió Europea amb l’objectiu de reduir la contaminació per plàstics.

El problema no és la mesura en sí, que pot ser encertada o no, sinó la manera com s’ha aplicat: sense cap explicació prèvia, sense consulta, sense una mínima transparència. Si això passa amb un simple tap d’ampolla, què podem esperar de decisions molt més transcendentals?

La Unió Europea, com totes les institucions que prenen decisions en nom nostre, hauria de ser un exemple de transparència i comunicació. Però ens trobem massa sovint amb polítiques adoptades d’esquena a la ciutadania, sense debat públic, sense informació clara. I això és especialment greu quan es tracta de qüestions fonamentals, com ara mateix el pressupost militar d’Europa o l’enviament d’ajuda econòmica i armamentística a conflictes internacionals.

Decisions que ens afecten directament es prenen en despatxos llunyans i ens les presenten amb anuncis grandiloqüents, somriures i encaixades de mans a les rodes de premsa, però sense una veritable rendició de comptes. Els nostres representants no són una elit intocable, són els nostres empleats, cal recordar-ho, i com a tals, ens deuen explicacions.

Demanem més informació, més debat i més respecte per la ciutadania. Perquè un tap d’ampolla pot semblar poc important, però quan el problema és la manca d’informació i la distància entre els governants i els governats ja no és només un tema anecdòtic sinó una mostra que desconfien de la ciutadania i un símptoma d’un sistema que ha oblidat a qui serveix.