S'han d'atacar les arrels dels problemes

Sovint la classe política intenta solucionar els problemes de forma pal·liativa, o sigui, mitjançant simples pegats que no van a l'arrel dels problemes i que només són solucions temporals i no preventives. Les solucions ideals haurien de ser preventives, en clau positiva i de soca-rel.

Es diu que val més prevenir que lamentar; un exemple són les mesures preses des dels Ajuntaments de Madrid i Barcelona per limitar (que no evitar) la contaminació prohibint la circulació de vehicles a certes hores, quan l'arrel del problema seria l'obligació dels fabricants de crear vehicles menys (o gens) contaminants apostant per energies alternatives i fomentant el transport públic amb bones combinacions intermodals i bons horaris. 

Pel que fa a la violència masclista, l'arrel del problema es troba en ensenyar des de la infantesa a no assetjar, enlloc d'aconsellar a les dones i als nens que no surtin sols al carrer per tal de no ser atacades. També s'ha d'ensenyar el respecte envers les idees d'altres enlloc d'aconsellar-nos amagar les nostres segons el lloc i el moment adequat per por a represàlies. Passa el mateix amb el nou impost a begudes i aliments amb sucre creat per la Generalitat de Catalunya que al final acaba repercutint en el consumidor final, és a dir, en les classes populars, enlloc d'afectar a les empreses que els fabriquen. La solució ideal seria incentivar aquestes empreses a reduir o substituir els ingredients perjudicials per altres més saludable però, tot i que és bo evitar l'abús de consum de certs productes, la causa pot ser per afany recaptatori. 

Fa temps que dubto sobre suposades propietats d'alguns aliments des que ens van assegurar que les patates fregides i les hamburgueses són saludables o el consum de xocolata i oli, quan abans ens deien que el seu consum era perjudicial pel seu contingut en sucre i greix. L'ideal és diversificar el menjar, sense abusar-ne. En l'economia i en la salut, cal fomentar mesures preventives abans que pal·liatives i anar a l'arrel del tema. Però veient com s'anteposen certs interessos de grans corporacions als de la ciutadania es pot dir que tot això és, com diuen en castellà, 'el chocolate del loro'. Anant per aquests mals camins es pot dir que ja 'hem begut oli'.