"El camí cap a la sobirania passa per combinar economia i justícia social"

La sobtada convocatòria electoral a Catalunya portarà més despesa pública en campanya política, i la barreja de desgavell i interessos faran pagar les conseqüències. Però ara caldrà parlar (i actuar) del camp, la indústria, l’energia, d’habitatge, inflació, ecologia, educació, precarietat laboral, inseguretat i delinqüència.

Malauradament, Catalunya i el conjunt d’Espanya fa temps que han perdut sobirania i confien tot a macroprojectes forans de poc valor afegit, insostenibles i contradictoris amb el medi ambient (sobretot grans casinos) enlloc d’apostar per diversificar l’economia i reindustrialitzar el país per assolir la sobirania alimentària, energètica i tecnològica. Davant projectes, per sort aturats, com ‘Gran Scala’ (Aragó), ‘Eurovegas’ (Madrid) o el ‘Hard Rock’ a Tarragona, malgrat els interessos de grans constructores i altres, cal preguntar-se si és aquesta la Catalunya que necessitem, i si potser l’avenç electoral es deu a pugnes internes independentistes, pressions per imposar el projecte ‘Hard Rock’ (gestat ja al temps de l’expresident Artur Mas) sota amenaça de multes milionàries si s’atura definitivament (com passà amb l’empresa Castor, de Florentino Pérez), o excuses per no avançar socialment després de quedar bé en l’intent.

Ara és hora de combinar economia i justícia social, apostant per l’economia del coneixement, noves tecnologies, simplificar la burocràcia, invertir en el camp, l’economia verda, transports, apostar per la reindustrialització, etc. Perquè aquest és el camí cap a la sobirania, i no fiar el futur a major dependència externa, i molt menys a la ludopatia i a un capitalisme depredador de territoris defensat per sectors ‘patriotes’ (espanyols i catalans) amb banderes. I diuen estimar un país al que no importa delmar mentre conservin els seus privilegis amb cortines de fum per distreure. Veurem.