Un de cada vuit adolescents recorre a la IA en moments de malestar emocional

Un ús habitual i percebut com a útil

L’ús és especialment elevat entre els majors d’edat: el 22,2% dels joves de 18 a 21 anys han recorregut a la IA en situacions d’angoixa emocional. Entre les persones que hi han acudit almenys una vegada, el 65,5% consulta aquests sistemes com a mínim un cop al mes, i el 92,7% considera que l’ajuda obtinguda és “alguna cosa” o “molt” útil.

L’estudi —realitzat entre febrer i març de 2025 amb panells que utilitzen mostres aleatòries de llars dels EUA— també observa diferències en la percepció d’utilitat: els joves negres reporten una utilitat menor de les recomanacions de la IA en comparació amb els joves blancs no hispans, sense que apareguin altres diferències estadísticament significatives.

Una fotografia inicial d’un fenomen en expansió

Els autors insisteixen que l’enquesta va plantejar les preguntes amb un llenguatge molt planer, pensat perquè fins i tot nois i noies de dotze anys poguessin entendre clarament què se’ls demanava. Les emocions seleccionades —“estar trist, enfadat o nerviós”— buscaven reflectir estats comuns relacionats amb necessitats de suport emocional, evitant terminologia clínica. També es proporcionaven exemples concrets d’IA generativa per assegurar que tothom parlava del mateix tipus d’eina.

Tot i el seu abast, els investigadors subratllen que aquesta és una aproximació inicial a un fenomen en creixement i que cal interpretar les dades amb prudència. El nombre de participants de 18 a 21 anys era reduït, i la recerca no recollia diagnòstics de salut mental ni detallava quins tipus de consells se sol·licitaven, de manera que no es pot saber si aquests usos responen a malestars puntuals o a necessitats més intenses. Els resultats, a més, només són generalitzables a joves angloparlants amb internet i podrien estar afectats per biaixos de resposta.

Una part destacada de l’article analitza els interrogants que obre aquesta pràctica. Els autors assenyalen que, ara com ara, no existeixen criteris estandarditzats per avaluar la qualitat del consell generat per aquests models, ni tampoc marcs que permetin valorar-ne la seguretat en contextos de salut mental.

Manca de transparència de les dades

Notícies relacionades

Envelliment i salut mental: acceptar-se, empoderar-se, créixer

Les cinc claus per les quals les paraules de Buenafuente sobre la seva salut són un exemple a seguir

La manca de transparència sobre les dades que alimenten els models dificulta determinar si responen adequadament a joves de perfils diversos i fins a quin punt poden reproduir biaixos. També recorden que l’estudi no pot establir cap relació entre l’ús d’IA i millores o empitjoraments en salut mental, cosa que haurà d’abordar-se en recerques futures.

Malgrat aquestes limitacions, els investigadors consideren que els resultats apunten a una tendència rellevant en la manera com els joves busquen suport emocional, i subratllen la necessitat d’analitzar l’ús d’IA entre adolescents amb trastorns diagnosticats, així com d’examinar l’impacte d’aquestes eines a mitjà i llarg termini. També proposen desenvolupar estàndards per avaluar l’efectivitat i la seguretat d’aquestes interaccions, un àmbit que, avui, encara no disposa de criteris compartits.