"Cal viure cada instant"

En el segle XXI s'està descuidant l’educació dels sentits. Acabo de llegir 'Hacia una espiritualidad de los sentidos' (Tolentino, 2014): m’ha redescobert fins a quin punt els sentits determinen la nostra experiència vital. Allà s'estudien quatre de les patologies que identifiquen la nostra malaltissa època: el sofriment humà, el dol, la rutina que ofega i l’exposició constant a un excés de comunicació (ja ho considerem un clàssic). I el problema és una deficient maduresa de la vitalitat humana, la corporal i l'espiritual: la gestió dels sentits està contabescent, debilitada.

El seu plantejament és suggerent: només si aprenem a fer servir millor els nostres sentits, d’acord amb una antropologia més plena i adequada, podrem afrontar aquestes circumstàncies amb una qualitat de vida i una profunditat més humanes. Aquest estiu he redescobert que vivim moments, que formen el rosari de la nostra vida, i que això acaba tenint dimensió d'eternitat. Podem anar des de l'anomenada mística de l'instant: "per estimar-te en la terra no tinc més que l’avui" (Teresa de Lisieux, 'Mon chant d’aujourd’hui', 1894) fins al "cal que neixin flors a cada instant" (Llach, 1968). Tinguem cura del que és menut, gens ridícul ni menyspreable: val, i molt.