Salvada pels actors

Mentre ens preparem per a l’estrena el 2026 de l’esperada The Odyssey, la versió de Christopher Nolan de L’Odissea d’Homer, s’estrena una versió intimista del cèlebre poema èpic. La dirigeix el director i productor italià Uberto Pasolini i comença amb la tornada d’Ulisses (Ralph Fiennes) a Ítaca després de 20 anys. Amb la seva dona Penélope (Juliette Binoche), que no ha volgut casar-se amb cap altre home, i el seu fill Telèmac (Charlie Plummer).

El regreso de Ulises suposa el retrobament de Binoche i Fiennes quasi 30 anys després d’El pacient anglès (1996). La interpretació dels dos actors és el millor de la pel·lícula d’Uberto Pasolini. Tant és així que El regreso de Ulises es mou en el delicat terreny de la pel·lícula redimida pels seus actors. Binoche i Fiennes són imponents en les seves encarnacions de la temperància i la culpa. Tot i que m’atreviria a dir que és més una qüestió de presència (aquests rostres travessats per la història del cine) que de treball interpretatiu. No perquè estiguin malament, que no ho estan, sinó perquè es mouen en registres en què ja els coneixem. Ells són l’únic agafador d’una pel·lícula molt poc interessant a nivell formal, amb una direcció artística pobra i una mica encartonada.

Notícies relacionades

Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

‘El regreso de Ulises’

Uberto Pasolini (Estrena: 22/8/2025)