Quim Masferrer entrecreua vides paral·leles a l'obra 'Bona gent'

Aquest cap de setmana vaig anar a veure l'obra de teatre d'en Quim Masferrer, també conegut com 'El Foraster', i en vaig sortir bastant pensatiu. La seva premissa? Capgirar les convencions i posar al públic de protagonista, entrevistant alguns espectadors aleatoris de la platea, entre ells jo. Això em va fer reflexionar: em va fer veure la riquesa que suposa conèixer les històries dels altres. De 300 desconeguts vaig poder saber més de 10 o 12 afortunats a qui va entrevistar durant la funció, i els 300 van poder saber sobre mi quan va ser el meu torn.

Un acte tan senzill com aquest, com preguntar i escoltar, ens va apropar a cada una de les vides paral·leles que allà es concentraven, que de no haver estat per l'espectacle potser mai no haurien convergit més enllà d'una coincidència en espai-temps. I jo em pregunto: per què no ho fem més sovint, per què no connectem més amb les persones que ens envolten? 

Evidentment, no sempre resultarà en un desenllaç rellevant per a nosaltres però, si ho féssim, tothom s'entendria millor i evitaríem molts malentesos.