Barcelona: ni una persiana sense grafitis

Que el grafitisme no és més que un vandalisme ja ho vàrem alertar fa anys alguns quan aquí encara hi havia una certa corrent d'opinió que, en nom d'un suposat i fals progressisme, i de no sé quina defensa de la llibertat individual, era partidària de fer la vista grossa d'un fenomen que, en darrera instància, només serveix per embrutar i degradar l'entorn.

El resultat és avui una ciutat on és difícil de trobar una sola persiana no embrutada per grafitis (fins i tot moltes portes d'immobles a districtes com ara Ciutat Vella), la degradació de les rodalies de les ciutats, o inclús la presència de grups que cada vegada actuen més violentament com és el cas de l'incident del metro de Barcelona. Per no parlar del pressupost que cada any li costen a l'erari públic, en concepte de neteja, tot aquest vandalisme intolerable, que res té a veure amb el muralisme artístic, i l'única motivació del qual és l'embrutar per embrutar.