"Hauriem d'aprendre d'Euskadi i de la seva llei electoral pròpia"

Novament, campanya electoral (de fet, semblem acostumats a una campanya permanent des de fa anys a tots els nivells), entre avançaments electorals per mirar més pel repartiment de cadires que per l’interès general. Ens trobem amb una classe política que (amb algunes excepcions) sembla no respectar la ciutadania i menteix compulsivament, on els membres de la qual -com si es tractés d'un teatre amb majúscules-, s'insulten i desqualifiquen mútuament en lloc de fer aportacions constructives per després acabar ajuntant-se per conveniència o els que ahir anaven junts avui s’odien visceralment.

Tot plegat enmig d’una llei electoral que premia amb més escons les províncies menys poblades en lloc de tenir el mateix valor a totes i aplicar la màxima democràtica real d’una persona, un vot (potser ens enduríem sorpreses i no interessa), una llei electoral (recordem, estatal) que (excepte en el Senat) impedeix llistes obertes, mentre es permet que la presidència no sigui directament escollida per la ciutadania, mentre que de res serveix la llista més votada quan es poden unir dos o més partits perdedors per fer fora la llista guanyadora, que sempre acaben guanyant els mateixos gràcies als quals manen realment (els poders econòmics i financers), etc.

Com per pensar per què l’abstenció és la real guanyadora, o per l’augment dels vots nuls i en blanc, o per l’augment d’opcions polítiques més ‘trencadores’ (per haver eludit molts problemes reals). En canvi, a Euskadi tenen llei electoral pròpia i el vot i nombre d’escons valen el mateix independentment de quina o de quant de poblada està cada una de les seves províncies. D’això i d’altres aspectes com el concert econòmic i el model educatiu potser n’hauríem d’aprendre. Veurem.