"Actualment no existeix cap partit verd ecologista que aglutini diferents sensibilitats democràtiques"

Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i la ciència ho certifica. Els sectors socials i polítics més escèptics parlen d'alarmisme i els més conscienciats qualifiquen la situació d'emergència climàtica. A parer meu, aquesta segona apreciació és la realitat que està derivant en una greu crisi medi ambiental. Per tant, benvingut sigui un alarmisme que ens impel·leixi a actuar amb decisió.

L'escepticisme de certs sectors de la societat pot raure en interessos econòmics i també en prejudicis ideològics. La conscienciació del canvi climàtic i l'activisme per aturar els seus efectes es manifestà inicialment en l'esquerra més radical, fins al punt que s'ha convertit en un signe propi de la seva identitat. Aquesta identificació pot portar els sectors socials no alineats amb aquesta esquerra a la percepció que el fenomen s'ha sobredimensionat i com a conseqüència no sentir-se concernits per adoptar l'actitud proactiva que la situació demana.

La transició ecològica per aturar el canvi climàtic implicarà introduir canvis substancials en els sistemes econòmics i en la mentalitat i els hàbits de les persones. Comportarà efectuar grans inversions per adequar infraestructures, actius i processos, i requerirà un grau de cooperació molt elevat. Però tot això no implica que s'hagin d'abandonar els fonaments de l'economia de mercat -el reconeixement de la propietat privada, la llibertat d'empresa, la lliure concurrència, la llei de l'oferta i la demanda i la lliure circulació de béns i serveis-, conjugats amb l'irrenunciable caràcter social d'aquesta economia de mercat i amb una línia vermella molt clara: la sostenibilitat. La lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica és transversal i és un imperatiu de supervivència per a la humanitat.

Actualment, no existeix cap força política que tingui com a senyes d'identitat fonamentals l'ecologisme i la sostenibilitat, acompanyats d'una vocació de transversalitat. Em refereixo a un partit verd que aglutini diferents sensibilitats democràtiques amb esperit progressista, cohesionades per l'objectiu comú prioritari del desenvolupament sostenible i l'harmonia amb la naturalesa. Tal alternativa política seria molt convenient per tal de concentrar un elevat nombre de ciutadans amb principis ecologistes i per esperonar a la resta de partits.