1 d'octubre, punt i apart

La convocatòria a les urnes prevista per a l'1 d'octubre no serà el referèndum decisori i vinculant que reclama més del 70% de la societat catalana. Si es celebra, suposarà una mobilització similar a la del 9-N. No serà el referèndum que el conflicte requereix, perquè la via unilateral al marge de l'ordre constitucional vigent provoca el rebuig internacional. Aquest imprescindible reconeixement internacional del resultat d'una consulta només s'obtindrà en el cas d'un referèndum pactat en el marc de la Constitució. D'altra banda, la unilateralitat no va obtenir la majoria absoluta de vots a les eleccions del 27-S que li hauria atorgat legitimitat política. Però el suport a la independència el 27-S vorejà el 50%, i existeix un conflicte que cal resoldre per vies polítiques. La intransigència, l'immobilisme, la tèrbola praxi política i la judicialització del conflicte per part del Govern del PP, així com el plantejament unilateral i de trencament legal de les forces independentistes, estan exacerbant les postures i radicalitzant la confrontació.

És imperatiu reconduir la situació. Aquesta crisi és política, la seva resolució ha de passar per les urnes i es pot fer dins l'ordre constitucional. Una de les raons fonamentals per negar el referèndum se sustenta en la indivisibilitat de la sobirania nacional de l'article 1.2 de la Constitució. S'argumenta que una part de la ciutadania, no pot decidir el destí d'Espanya. Per superar aquest condicionant, es podria convocar un referèndum a tot l'Estat, però amb preguntes diferents a Catalunya i a la resta d'Espanya. Sembla absurd preguntar els ciutadans de la resta de l'Estat si estan d'acord que Catalunya s'independitzi d'Espanya. Per tant, la pregunta als ciutadans no catalans podria ser si estarien d'acord en reformar la Constitució per permetre la separació de Catalunya, en el supòsit que els ciutadans de Catalunya votessin favorablement la independència. Quant als ciutadans catalans, la pregunta podria ser si volen que Catalunya esdevingui un Estat independent i es reformi la Constitució per fer-ho possible. Una consulta d'aquestes característiques donaria a conèixer quina és la voluntat majoritària del poble de Catalunya, respectant la integritat de la sobirania nacional.

No sembla que els actuals polítics que governen a Espanya i a Catalunya ens puguin treure de l'atzucac en què ens trobem. A Catalunya, no existeix una majoria social contrastada favorable a l'independència i a la unilateralitat. Per tant, caldrà un lideratge que busqui la màxima unitat política al voltant d'allò que reclama més del 70% dels catalans: un referèndum acordat amb l'Estat. A l'Estat serà imprescindible un govern disposat a acceptar la diversitat nacional d'Espanya, amb l'estatura política necessària per plantejar una proposta d'encaix de Catalunya dins d'Espanya i assumir el repte de resoldre la qüestió catalana a través de les urnes.

Si el dia 1 d'octubre es posen urnes, molts anirem a votar per manifestar el nostre desig que aquest conflicte polític es resolgui democràticament, però amb el convenciment que un altre dia haurem de tornar a les urnes per decidir de veritat. 1 d'octubre, punt i apart.