Els costos socials i climàtics de l’actual subsidi als combustibles a Espanya

El subsidi és qüestionable perquè recolza activitats que generen costos socials i ambientals. De fet, en el seu plantejament actual el subsidi total que rep una llar o una empresa és més gran com menys eficient és el seu vehicle o com més quilòmetres recorre. En altres paraules, els grans contaminants són recompensats de manera desproporcionada. Alhora, el subsidi castiga els qui viuen sense automòbils, han invertit en mobilitat sostenible o han optat per viure en entorns caminables.

Els subsidis als combustibles contrasten fortament amb els models de polítiques orientats a protegir la salut local i el clima global. El preu del combustible ha de tenir en compte el seu contingut de carboni per reduir les emissions de CO₂ i, per tant, incentivar menys conducció, menys viatges aeris i estils de vida lliures de carboni. Una política climàtica sàvia també ha de ser duradora, estable i resistent a impactes com la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

Per als conductors que omplen el seu dipòsit, el subsidi pot ser percebut com un alleujament necessari pels preus injustament alts, però tard o d’hora tots el paguem. A més, no tots participem dels seus beneficis. De fet, l’actual subsidi als combustibles produeix efectes perversos: els que no tenen automòbil subsidien els que tenen cotxe; les llars pobres subvencionen les riques (amb cotxes més pesants i potents); els que condueixen poc subvencionen els que condueixen més; i els que tenen vehicles més eficients en combustible subvencionen els que tenen vehicles menys eficients (més contaminants).

Els actuals subsidis espanyols als combustibles i l’electricitat també són econòmicament ineficaços a causa de les distorsions que creen en el mercat. Com que aquests subsidis afecten directament el cost de l’energia, interfereixen amb la competència de preus i els marges de guany. Això permet als productors augmentar els preus de referència, accelerant potencialment l’auge dels preus que paga el consumidor. Per evitar aquest risc, s’ha de dissenyar un subsidi independent del preu del producte, per exemple, a través d’una reducció en l’impost a la renda. Aquest instrument és més eficaç per complir els objectius d’equitat perquè pot estar dirigit a les llars de menys ingressos. A més, té més sentit en el clima actual inflacionista d’augment dels preus de tots els béns bàsics.

Notícies relacionades

L’FMI critica les ajudes generalitzades com els 20 cèntims en les gasolines

¿Quant viuen els gats?

El Govern podria haver plantejat invertir aquests recursos que ara dedica al subsidi de combustible a millorar les opcions i infraestructures de transport públic existents. La decisió de subsidiar el transport per carretera té guanys polítics a curt termini amb alts costos per a la sostenibilitat ambiental i l’equitat social.

El Govern espanyol ha dissenyat una política en què se subvenciona el que contamina, fet que viola el principi fonamental del dret ambiental –avalat per l’OCDE i la UE– que qui contamina ha de pagar els costos i les conseqüències del seu consum o producció. Una política sàvia reemplaçaria el subsidi al combustible amb subsidis d’ingressos més efectius i justos, així com inversions en sistemes de transport i energia lliures de carboni.