Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

Per Teixé, és una de les més «excepcionals», ja que té múltiples propietats. La infusió preparada amb les fulles s’utilitza per tractar afeccions digestives (còlics, dispèpsia, inapetència, nàusees... ) i respiratòries (bronquitis, tos, refredats). Les flors, ja siguin infusionades o en forma de xarop, són un tranquil·litzant natural i antidepressives, a més que treuen el mal de cap i combaten l’insomni. Finalment, el fruit aporta vitamina C i és un aliment que crema greixos i que ajuda a perdre pes pel seu contingut en fibra. La closca, infusionada, és beneficiosa per combatre el restrenyiment.

Una de les plantes que es pot trobar a les cuines és una de les més beneficioses per al nostre organisme. «Si es bull durant un minut té propietats antisèptiques», assegura Teixé, és a dir, desinfecta i enforteix el sistema immunitari. «Si es bull durant 10 minuts, adquireix propietats astringents», és a dir, provoca restrenyiment. A més, inhalar-ne els bafs ajuda a expectorar i combat la tos, és balsàmic i diürètic.

La camamilla, el nom científic de la qual és ‘chamaemelum nobile’ o ‘anthemis nobilis’, alleuja els problemes gastrointestinals, tracta les infeccions cutànies i és antisèptica: és eficaç per combatre o prevenir els bacteris, virus i fongs. La majoria dels seus efectes naturals són adequats per tractar els símptomes associats a la menopausa, ja que les seves propietats digestives fan que aquesta flor sigui perfecta per tractar els còlics pelvians, una cosa molt freqüent entre la majoria de les dones durant aquesta etapa de la seva vida. També els seus efectes com a sedant natural són una cosa que resulta de molta ajuda per relaxar el cos i ajudar a agafar el son normal. «En concentracions altes, és antiinflamatòria», assenyala Teixé.

Malgrat que destaca la seva capacitat per treure els gasos intestinals, és també fonamental per millorar la salut abdominal, ja que és digestiva. Perfecta per infusionar, és diürètica, expectorant, analgèsica, antimacrobiana i alleuja molèsties respiratòries, des de la tos fins a la grip.

Molt present també com a condiment a les cuines, des de l’antiguitat ha sigut molt utilitzat per solucionar problemes digestius, inflor, flatulències, episodis de febre i fins i tot malalties del cor. També com a diürètic, per calmar rampes musculars i com a relaxant.

La seva flor és perfecta per calmar la tos irritativa i la sequedat de coll, serveix també per tractar problemes de l’aparell digestiu, la bronquitis i les lesions bucals. Utilitzada tòpicament, és bona contra les erupcions cutànies, les úlceres i les hemorroides. La seva arrel, en infusió, també és expectorant i digestiva, a més d’un analgèsic i antisèptic lleuger.

«Si es bull durant dos minuts, la cua de cavall és una planta diürètica», explica Teixé, i s’utilitza per combatre la retenció de líquids. «Si es bull durant deu minuts, destaca pel seu alt contingut en oligoelements i minerals», assenyala, com el silici orgànic, el potassi i el calci, així que s’utilitza per a la calvície i les ungles trencadisses, a més de tractaments tòpics de ferides i cremades.