Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

El Govern ha enviat un nou document als executius europeus a fi de convèncer-los que donin el seu suport a la proposta de l’oficialitat d’aquestes llengües en el marc de les institucions europees. Els ministres d’Assumptes Europeus es tornaran a reunir amb aquesta proposta sobre la taula, que parteix d’un compromís de l’Executiu de Pedro Sánchez amb Junts.

La factura

Segons expliquen fonts diplomàtiques a EL PERIÓDICO, el document d’Espanya ofereix aclariments sobre els criteris que compleixen aquestes llengües, sobre el compromís del Govern de cobrir les despeses de l’oficialitat –com ho és la traducció–, el procediment a seguir i la base legal. Totes aquestes qüestions suposaven un obstacle per a alguns països, en una decisió que requereix unanimitat. 

En particular, proposa fer legalment vinculant el compromís de córrer amb les despeses. La fórmula passaria per incloure aquest compromís en la regulació que estableix per llei l’oficialitat de les tres llengües. La Comissió Europea va calcular que això seria uns 132 milions d’euros a l’any. 

Criteris estrictes 

Espanya defensa davant dels seus col·legues la particularitat del català, l’eusquera i el gallec respecte a altres llengües minoritàries a la UE. Fa al·lusió a l’origen històric d’aquestes, la seva oficialitat al país, el fet que són llegües oficials del poder legislatiu, o el seu ús en algunes institucions, així com en la transposició de la legislació comunitària. 

Aquests criteris es podrien utilitzar en cas que hi hagi noves demandes en el futur. Segons fonts diplomàtiques, cap altra llengua els compleix, de manera que aquest reconeixement no suposaria un precedent. A més, el Govern espanyol obre la porta que els vint-i-sis votin una segona vegada sobre la mesura. 

Aquest vot tindria lloc per completar l’oficialització i l’ús d’aquestes llengües el 2027, tal com plantejava el Govern. Espanya al·lega en aquest sentit que segueix la mateixa fórmula que el gaèlic al seu dia. Fonts diplomàtiques apunten que això donarà prou temps al Consell per avaluar els aspectes tècnics, pràctics, de recursos materials i humans que planteja l’oficialitat d’aquestes llengües.  

Base legal 

Un altre dels arguments esgrimits per alguns dels països que s’hi oposen és que al no tractar-se de llengües reconegudes en l’àmbit nacional, caldria modificar els tractats per donar-los encaix. Fonts diplomàtiques rebutgen aquest argument al·ludint a una sentència del Tribunal de Justícia de la UE. Aquesta sentència apunta que el règim lingüístic de la UE no es limita als tractats. Al contrari, al·ludeix que és el Consell –on estan representats els governs dels països del bloc– qui ho estableix, delimita i modifica amb les seves decisions.

Nou intent

Notícies relacionades

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Les saunes del pare de Begoña Gómez, el «míssil de flotació» llançat des de les clavegueres per Villarejo contra Sánchez: «Això el mata»

El Govern ha renovat els esforços diplomàtics per mirar de tirar endavant la mesura, malgrat les reticències d’un grapat de països. Espanya al·lega que l’oficialitat del català, l’eusquera, i el gallec hauria de ser un tràmit, ja que aquestes llengües s’estan utilitzant amb relativa assiduïtat des del 2005, gràcies a un acord amb les institucions. 

Des que va iniciar aquest procés el setembre del 2023, el Govern ha portat la qüestió a debat al Consell mitja dotzena de vegades. Aquest document és un nou intent d’Espanya d’acabar amb els dubtes i aconseguir el suport de la resta de països, fins ara dividits sobre la qüestió. El pròxim 18 de juliol, la presidència danesa haurà d’avaluar si el debat està prou madur com per avançar cap al vot.