Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi

«Durant el Mundial no hem parlat de la composició de la plantilla, però sempre estem amb la idea de millorar. Marge n’hi ha». Aquesta va ser la frase que Xabi Alonso va deixar caure contra el PSG. Un avís a navegants, tant els que l’acompanyen a la plantilla, com els que miren des de dalt del camarot. L’entrenador basc ha utilitzat el Mundial de Clubs com un lloc per a l’assaig i l’error. Però no dona, ni de bon tros, per tancat un mercat d’estiu en què el Reial Madrid va dur a terme esforços inversors al fitxar Huijsen i Trent Alexander-Arnold de cara al títol internacional.

L’espera de Zubimendi que no va trobar resposta

El tècnic basc sap que ha d’alçar la veu públicament per evitar que li passi com Ancelotti. L’italià es va plegar sempre davant el discurs presidencial, defensant que li havien portat tot el que havia demanat. Quan la realitat de les lesions i la planificació va ser ben tossuda. La temporada passada, Carletto va haver d’inventar-se un lateral dret amb Valverde que ha acabat utilitzant el seu successor. També va confiar en Raúl Asencio, que en un equip sense sistema defensiu va lluir com a ‘stopper’, just el contrari al que demana el plantejament més complex del basc.

De moment, Xabi Alonso ha acceptat les arribades que s’han produït i que en el cas de Huijsen han sigut molt beneficioses per al desenvolupament del seu pla. No obstant, l’únic jugador que va demanar expressament el de Tolosa no va arribar. Es tracta de Martin Zubimendi, que va esperar la trucada d’un tècnic que l’adora i amb qui tenia il·lusió de tornar a treballar amb el que considera el seu ídol i mentor. El nou jugador de l’Arsenal va ser al filial de la Reial Societat on Xabi Alonso va tenir la seva primera experiència professional.

La relació entre tots dos es va forjar la temporada 2019-2020, quan el Sanse, com ha passat aquest curs, va pujar a Segona Divisió. Zubimendi va ser el millor alumne de Xabi Alonso abans de fer el salt al primer equip donostiarra, prèvia consolidació en la selecció espanyola, amb la qual és campió d’Europa, entre altres mèrits. El migcampista era el jugador ideal per al Reial Madrid. No només pel coneixement i el convenciment que havia aconseguit el seu antic entrenador, sinó perquè cobria un buit elemental com era el que havia deixat Kroos.

Carreras, el següent fitxatge del Reial Madrid

Tal com va quedar evidenciat davant el PSG, Arda Güler, un mitjapunta o interior reconvertit a la base de la jugada, no pot exercir de creador si no compta amb un recolzament com el de Valverde o Tchouaméni perquè li cobreixi l’esquena. Segurament el turc, gràcies al seu bon peu i nivell d’assimilació tàctica, té capacitat per posar-se al comandament amb el pas del temps. Zubimendi, amb un valor de mercat de 60 milions (l’Arsenal en va acabar pagant 70 per assegurar-se la passada), era el jugador ideal per construir el nou projecte de Xabi Alonso.

Notícies relacionades

Un imponent Alcaraz jugarà la seva tercera final seguida a Wimbledon

El Barça planeja un homenatge a Messi per inaugurar el Camp Nou acabat

No obstant, el Reial Madrid sembla centrat en altres fronts. El primer el portarà a incorporar, al final, Álvaro Carreras. Un moviment que pretenia fer abans del Mundial de Clubs, però que el Benfica va bloquejar, cosa que va generar una relació d’enemistat entre les dues entitats. El club portuguès, que presenta els seus resultats a la borsa, serà el primer a fer oficial un traspàs que es dividirà en dos pagaments per arribar a la clàusula de 50 milions. D’aquesta manera, Xabi Alonso guanyaria un carriler, posició en la qual ha exercit en aquest torneig Fran García.

L’altre gran moviment que es prepara, tot i que no de manera immediata, és el d’un central, amb Konaté, del Liverpool, negant-se a renovar per forçar la seva sortida al club blanc. Mentrestant, la posició de timoner continua buida. La que millor representa l’estil de Xabi Alonso, que, malgrat rebel·lar-se contra l’‘establishment’ que representava Ancelotti, haurà d’adaptar-se, llevat de gir dels esdeveniments, a construir un centre de camp amb jugadors físics amb arribada, però incapacitats per ser el cervell que aquest gegant necessita per caminar.