Entendre-hi + amb la història

La pitjor inflació de la història

Inflació. És la paraula que ara mateix regna en totes les converses perquè el cost de la vida cada vegada és més elevat. És un fenomen que es produeix periòdicament i en alguns casos arriba a situacions extremes

La pitjor inflació de la història
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Hem passat de preocupar-nos per les xifres relacionades amb la pandèmia de la covid a angoixar-nos per l’escalada de preus. Ho notem tots a l’hora de pagar la compra al mercat o al súper, i és el que els experts anomenen ‘inflació’. No ens correspon a nosaltres explicar l’origen del que estem patint, però és evident que un dels factors clau és la guerra d’Ucraïna. És habitual que quan hi ha conflictes l’economia comenci a descontrolar-se. La història és plena d’exemples des de fa, almenys, 250 anys.

Els qui han estudiat els casos més extrems són els economistes de la universitat John Hopkins Steve Hanke i Nicholas Krus, en una investigació publicada per l’Institut CATO dels Estats Units, on recullen els pitjors episodis hiperinflacionaris. Segons els autors, es pot parlar d’hiperinflació quan l’augment de preus es duplica en menys d’un mes. O sigui, que aquí hi hauria hiperinflació si la dotzena d’ous que ara paguem a dos euros al cap de 30 dies ens en costés quatre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquests dos experts han fet una llista de 56 episodis hiperinflacionaris que inclouen des de finals del segle XVIII fins a la primera dècada del XXI. A més, han elaborat una taula amb un mètode comparatiu per poder classificar-los.

El cas més antic es va produir durant el bienni 1795-1796 a França. Com a conseqüència dels efectes de la Revolució de 1789, la producció agrària va baixar i el comerç es va alentir. En conseqüència, els productes van escassejar i això es va traduir en un augment de preus. Les autoritats van decidir que arreglarien el problema amb la màquina d’imprimir bitllets. No va ser una bona idea, ja que la moneda va perdre valor i els preus van continuar inflant-se. El resultat va ser que cada 15 dies es duplicava el cost de les coses.

Una cosa similar va passar a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. Durant el conflicte, les autoritats imperials van posar en circulació molt paper moneda per fer front a les despeses bèl·liques, però això no va evitar la derrota. Arran de la debacle, el 1918 es va fundar un nou règim conegut com la República de Weimar, que malgrat intentar controlar l’economia no aconseguia pagar les indemnitzacions imposades al Tractat de Versalles pels països vencedors. La situació era cada vegada més complicada i Alemanya no va trobar millor alternativa que fabricar més bitllets. Això va provocar un caos econòmic de dimensions bíbliques que es va prolongar durant molt temps.

El pitjor període es va emmarcar entre agost de 1922 i desembre de 1923. Durant aquell any i mig, a la República de Weimar eren suficients tres dies perquè es multipliqués per dos el preu dels productes. Es va arribar a xifres tan altes que es van imprimir bitllets de bilions de marcs, que encara es troben als mercats d’antiguitats de Berlín, on els venen com a ‘souvenir’. La solució adoptada per frenar aquesta espiral hiperinflacionista va ser retirar els bitllets i posar en circulació una nova moneda. Tanmateix, Alemanya va continuar tenint problemes econòmics que van empitjorar més a partir del famós crac borsari de 1929, que va posar potes enlaire tot el sistema capitalista.

Tanmateix, les hiperinflacions també van afectar els règims comunistes. En la mateixa època en què Alemanya tenia problemes, la Unió Soviètica va experimentar una situació similar amb el ruble, entre 1922 i 1924. En el seu cas, els productes doblaven el seu cost cada 18 dies.

Ara bé, cap d’aquests episodis aconsegueix superar la situació que va viure Hongria acabada la Segona Guerra Mundial. El país estava destrossat. Havia sigut escenari de terribles batalles entre l’Alemanya nazi i l’URSS i, una vegada finalitzat el conflicte, gairebé ningú treballava la terra ni hi havia prou fàbriques en marxa. Per estimular l’economia, es va posar en circulació més paper moneda, cosa que va provocar una hiperinflació mai vista. Hanke i Krus van calcular que els preus es duplicaven cada 15 hores. L’opció, com en altres casos, va ser el canvi de moneda. Es va abandonar el pengö per adoptar el fòrint, que encara s’utilitza.

 


Notícies relacionades

Història del pengö

 El pengö ja es va introduir després de la Primera Guerra Mundial per substituir la corona austrohongaresa per culpa de la inflació, tot i que aquest episodi no va ser tan greu com el que va posar fi a la seva existència el 1946. Durant el període hiperinflacionari es van arribar a imprimir bitllets de 100 trilions i 1.000 trilions de pengös.

Temes:

Història