Les mesures del Govern no eviten que la inflació ultrapassi el 10%

És obvi que sense l’ajuda de 20 cèntims per litre de carburant, sense la rebaixa de l’IVA de la llum (del 21% al 10% des de juny de 2021 i al 5% a partir de l’1 de juliol), sense les retallades en els dos impostos especials sobre l’electricitat i sense el límit al preu del gas que s’utilitza en la generació elèctrica, la taxa d’inflació seria més elevada. L’INE estima, per exemple, que, sense la rebaixa d’impostos, la inflació seria gairebé un punt superior (la dada d’inflació de maig del 8,7% s’eleva al 9,6% a impostos constants).

El president del Govern, en declaracions a la cadena SER, va afirmar que la pujada de l’IPC «demostra la gravetat de la situació de l’economia europea i espanyola», la «idoneïtat» de les mesures posades en marxa per l’Executiu per pal·liar l’impacte dels preus a les butxaques dels ciutadans i la necessitat de reformar el mercat elèctric a Europa. La qüestió és si el conjunt de les mesures ja adoptades –i d’altres d’anunciades dissabte passat, com els descomptes de fins al 50% en les targetes d’abonament transport– seran capaces de restar fins a 3,5 punts a una taxa d’inflació que, sense aquestes, podria rondar el 14% o el 15%, segons va dir dissabte el president del Govern. També cal preguntar-se si els 15.000 milions d’euros que l’Estat injectarà a l’economia (en ajudes i rebaixes d’impostos) no podrà acabar agreujant la situació i retroalimentar el fenomen de la inflació per la via d’un augment del consum.

1.-¿Les mesures del Govern restaran 3,5 punts a la inflació?

Els experts consultats creuen que és excessiva la reducció dels 3,5 punts d’inflació que el Govern atribueix a les seves mesures. «No crec que s’hi arribi, ni de bon tros», afirma María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas. Segons ella, les mesures contra la inflació «són pegats que poden rebaixar una mica la taxa, però no controlar-la», si bé admet que no s’hi pot fer gaire més: «No està en la mà d’un govern frenar un procés inflacionista quan el motiu no és nacional».

Quan la inflació ve de fora i és tan important i generalitzada, «hi ha poc que els governs puguin fer» per frenar-la, coincideix a assenyalar Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica del BBVA Research. Aquest servei d’estudis xifra entre cinc i sis dècimes la reducció de la inflació amb l’aplicació del límit en el preu del gas en la generació d’electricitat. La rebaixa de l’IVA de l’electricitat del 10% al 5% podria restar-ne tres dècimes més. «En tot cas, el que sí que es pot fer és intentar evitar els efectes de segona ronda o adoptar mesures a favor dels col·lectius més vulnerables», afegeix.

Només en els quatre primers mesos de l’any, la factura energètica d’Espanya amb l’exterior ha pujat en més de 16.000 milions respecte al mateix període de l’any anterior. «Això és un empobriment per a qualsevol economia dependent de subministraments de fora», explica José Emilio Bosca, catedràtic de la Universitat de València i investigador de Fedea. «L’únic que es pot fer és reconèixer que tot el país s’empobreix i veure com ho repartim», afegeix. Un pacte de rendes per evitar efectes de segona ronda –en què a més de les empreses i els treballadors també hi participin l’Estat i els pensionistes– és, des del seu punt de vista, l’única mesura eficaç per frenar la inflació. «No hi ha cap raó perquè totes les pensions hagin de pujar amb l’IPC en aquests moments», afegeix Bosca, en línia amb l’opinió del Banc d’Espanya.

Si s’eviten els fenòmens de segona ronda, el període d’elevada inflació començarà a decaure al cap d’un any, raona Doménech. Si es desencadena l’espiral de preus i salaris, l’elevació del nivell de preus es prolongarà per un període molt més llarg.

2.- ¿Injectar 15.000 milions en l’economia retroalimenta la inflació?

«Injectar un punt de PIB en l’economia suposa un estímul molt important i tindrà un efecte sobre l’activitat», interpreta José Emilio Bosca. En canvi, «la magnitud no és tan important per afegir un efecte inflacionista en un context en el qual la capacitat adquisitiva s’està deteriorant tant», matisa María Jesús Fernández. «Benvingudes les ajudes focalitzades en els col·lectius més vulnerables. Poden ajudar a evitar més conflictivitat social, amb efectes molt limitats sobre la inflació», afegeix Doménech.

«El problema és que algunes de les mesures estan molt mal enfocades», apunta Fernández. Els tres economistes coincideixen a assenyalar les deficiències de l’ajuda de 20 cèntims per litre de carburant generalitzada per a tots els consumidors, que va entrar en vigor l’1 d’abril i que s’ha prorrogat fins al 31 de desembre. Aquesta és una de les mesures més cares adoptades pel Govern. Només per al segon semestre s’estima un impacte pressupostari de 4.038 milions que beneficiaran qualsevol consumidor, independentment del seu nivell de renda o origen (turistes inclosos).

«Si es rebaixa 20 cèntims el preu del carburant, se n’estimula el consum i s’eleva el cost pressupostari de la mesura», explica Doménech, que descriu el cercle viciós en què queden atrapades aquesta mena de mesures. Un altre exemple: «Es posa un límit al preu del gas i s’abaixa el preu de l’electricitat. Això afavoreix l’augment de demanda i, en conseqüència, es necessita la producció de més energies de cicle combinat; com a resultat final, puja la factura».

Amb tot, existeix coincidència que mesures com la pujada del 15% de l’ingrés mínim vital i de les pensions no contributives, així com el xec de 200 euros per a treballadors o pensionistes de famílies amb rendes inferiors a 14.000 euros sí que poden servir per ajudar a passar el sot de la pujada de preus sense incentivar gaire la inflació.

3.- ¿Està ben calculada la inflació?

Notícies relacionades

La pobresa laboral es dispara: 3,5 milions de treballadors no arriben a final de mes

15 dies amb l’excepció ibèrica: la rebaixa ronda l’11% de la factura

3.- ¿Està ben calculada la inflació?La metodologia que fa servir l’INE per calcular l’evolució dels preus compleix amb el Codi de Bones Pràctiques de les Estadístiques Europees, ha sigut recolzada per l’Eurostat i s’adapta als reglaments de la Unió Europea. Tot i això, fa mesos que el mateix INE treballa amb les empreses del sector elèctric per incorporar en els càlculs de l’IPC els preus del mercat liberalitzat, a què estan acollides al voltant del 70% de les famílies (entorn del 70%). A partir de rebuts domiciliats a Caixabank, el seu servei d’estudis va estimar al gener que la inflació del 2021 hauria tancat l’any en el 4,7% (en comptes del 6,5% oficial) si hagués tingut en compte el mercat liberalitzat en els seus càlculs. L’INE ha rebutjat rotundament aquesta estimació però, segons els economistes consultats, el que és clar és que «hi ha un biaix a l’alça» en la inflació com a conseqüència d’aquest factor.

«Si hi ha un punt addicional d’inflació, pot condicionar la pujada de les pensions», reflexiona Bosca. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que cada punt d’inflació comporta un augment de la despesa en pensions de 1.500 milions. Si s’aconsegueixen evitar 3,5 punts d’inflació, com pretén el Govern, l’estalvi podria pujar a 5.250 milions. Aquest és un dels objectius que busca l’Executiu.