Un ‘mouse’ no és un ratolí | + Història

És fascinant com, amb el pas del temps, les paraules poden variar de significat o simplement ampliar-lo. Per exemple, si ara fa cinquanta anys algú hagués dit que tenia un ratolí a l’escriptori hi hauria hagut corredisses per anar a buscar el mata-rates. Ara, en canvi, el més normal és que a totes les oficines hi hagi ratolins a les taules. Per prevenir possibles ensurts innecessaris, hi ha qui prefereix utilitzar el terme anglès “mouse” per deixar clar que no es refereix al petit rosegador sinó a l’aparell que ens ajuda a l’hora de fer anar l’ordinador. 

L’abril de 1981 la marca Xerox va posar a la venda la primera computadora personal amb aquest perifèric, que havia dissenyat durant els ans seixanta l’enginyer  Douglas Engelbart al seu laboratori de recerca d’Stanford. La seva gran dèria era aconseguir que les màquines fossin fàcils de manejar per tota mena de persones i, gràcies a aquest aparell, ho va aconseguir. Tot i això ell no li va donar aquest nom. Engelbart i el seu equip l’anomenaven “Computer-Aided Display Control”, que molt ganxo comercial no tenia. No és massa clar quan el llenguatge popular el va rebatejar amb el nom que el coneixem ara, però el cert és que avui fa 41 anys que es va començar a escampar pel món en una plaga bastant més amable que les protagonitzades pels seus homònims de carn i ossos.

El ratolí és un animal que desperta sentiments contradictoris. Si és de ficció, digui’s Mickey, Ratatouille o Pérez, ens cau simpàtic; però ai si n’apareix un de veritat per casa! I mira que fa segles que les dues espècies convivim... Tenim un tipus de relació que els biòlegs anomenen sinantropia, que és la capacitat que tenen alguns animals per adaptar-se als entorns naturals modificats pels humans. Per això, allà on hi som nosaltres apareixen coloms, pardals i ratolins. 

Imagineu l’alegria que van tenir els rosegadors quan van descobrir que els Sàpiens havien desenvolupat l’agricultura, vivien en cases estables i acumulaven el gra per passar l’hivern. Doncs és el que va passar al Neolític, quan els nostres avantpassats van deixar de ser caçadors-recol•lectors per esdevenir sedentaris pagesos

Una de les persones que ha investigat aquesta qüestió és Thomas Cucchi, del Centre Nacional de Recerca Científica de França. És especialista en zooarqueologia i ha escrit alguns dels treballs més importants sobre l’expansió per Europa del mus domesticus, o sigui, el ratolí comú. Gràcies a les excavacions es pot resseguir com aquest animaló va anar apareixent a les àrees on també ho feia l’agricultura. És habitual que els arqueòlegs localitzin els seus fràgils esquelets als habitatges i els graners. I pel que sembla ja portaven maldecaps, perquè a un jaciment de Jordània a tocar del Mar Mort datat del el 9000 aC., s’han identificat unes estructures per guardar gra que eren construïdes suspeses a l’aire per evitar el contacte amb el terra. Segons els experts respondria a un intent d’evitar que els animals accedissin al seu interior. 

Cucchi també ha constatat que els rosegadors eren aficionats a viatjar amb vaixell. A mesura que el comerç marítim es va intensificar a la Mediterrània, i es transportava cereal d’un punt a un altre, els ratolins es col•laven a les bodegues per menjar a cor que vols. No és només una suposició. En més d’una de les prospeccions subaquàtiques per estudiar vaixells enfonsats, s’han trobat restes des nostres petits amics domesticus

Notícies relacionades

Mor Douglas Engelbart, inventor del ratolí de l'ordinador

Invents que ens canvien la vida

És més, segons la zooarqueologa Silvia Valenzuela, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques, un dels primers llocs de la península on hi va haver aquesta espècie de ratoli va ser al poblat ibèric de Calafell al voltant del segle IV aC.; cosa bastant comprensible perquè era un importantíssim punt de comerç marítim en aquella època, on grecs i fenicis saltaven d’un port a un altre. Poc es podien pensar que, a part de les seves mercaderies, estaven transportant uns polissons que s’escamparien per tot arreu i que al segle XX donarien nom a un petit aparell que ens fa la vida molt més fàcil. 

---

Altres invents

Douglas Engelbart ha estat una de les persones més influents en el desenvolupament dels ordinadors domèstics. A part el ratolí, va fer possible treballar amb diferents finestres dins la pantalla i va idear els arxius multimèdia, on s’hi poden combinar text, imatge i so. Coses que ara ja formen part de la nostra vida. Engelbart va morir el 2013 als 88 anys.