Als 88 ANYS
Mor Douglas Engelbart, inventor del ratolí de l'ordinador
L'investigador va ser pioner en el desenvolupament del correu electrònic, processadors de text i internet

Douglas Engelbart, en una imatge d’arxiu. /
Douglas Engelbart, l'inventor delratolí de l'ordinador i pioner en el desenvolupament delcorreu electrònic, processadors de text i internet, va morir dimarts a la seva residència d'Atherton (Califòrnia) als 88 anys, informa el Museu Històric d'Ordinadors. Engelbart va morir a causa de complicacions renals, segons va indicar la seva dona, Karen O'Leary, al diari 'The New York Times'.
El gran invent d'Engelbart va ser el ratolí de l'ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada del 1960 i va acabar patentant el 1970. Aleshores consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques.
Era un dispositiu que l'usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d'Engelbart, que llavors treballava per a l'Institut d'Investigació Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox en forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí ('mouse', en anglès).
Validesa 17 anys
La noció d'operar l'interior d'un ordinador amb una eina situada a l'exterior va ser revolucionària, encara que l'aparell no va estar a la venda fins al 1984, acompanyant el Macintosh d'Apple. Prèviament havia aparegut amb la Xerox Star 8010.
La firma Apple va fer del ratolí una senya d'identitat estàndard en els ordinadors Macintosh, i amb el desenvolupament de Windows va passar a formar part habitual dels PC.
No obstant, la patent va tenir validesa 17 anys, i el 1987 la tecnologia va passar a ser de domini públic, cosa que va impedir que Engelbart es beneficiés de les vendes del ratolí en el moment de màxim apogeu.
Reconeixement als seus companys
Entre altres dels seus desenvolupaments clau, ideats amb els seus companys de l'Institut d'Investigació de Stanford i del seu propi laboratori, destaca l'ús de múltiples finestres. També va ajudar a desenvolupar ARPANet, el predecessor d'internet gestionat pel Govern nord-americà.
Va ser cèlebre la seva intervenció en una conferència del 1968 des de casa seva a través d'un mòdem casolà, en què va usar l'elaborat sistema 'on line' del seu laboratori per il·lustrar les seves idees a l'audiència. Va ser la primera demostració pública de l'ús del ratolí i de la videoconferència.
Aquella intervenció, l'anomenada "mare de totes les presentacions", va tenir lloc al Civic Auditorium de San Francisco durant la Conferència de Tardor d'Empreses d'Informàtica. El ratolí es va presentar amb el nom oficial X-Y Position Indicator for a Display System (indicador de posició de X-Y per a un dispositiu de pantalla) i venia a substituir el llapis punter i el 'joystick'.
Engelbart sempre es va intentar allunyar de la fama i va explicar que les seves troballes van ser producte del treball conjunt amb els seus companys. "Moltes d'aquestes innovacions van arribar gràcies a ells, fins i tot me les havien d'explicar perquè les entengués. Es mereixen més reconeixement", comentava en una biografia escrita per la seva filla.
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- 5.000 milions d’inversió Espanya proposa Mora la Nova per acollir una de les gigafactories europees d’intel·ligència artificial
- Successos Resolt un crim 20 anys després a Reus: detinguda per matar l’exparella amb el seu amant per quedar-se la seva empresa
- Els mals hàbits dels ‘boomers’ desafien el sistema de salut
- Balanç comercial d’equipaments municipals Agonia comercial en mercats de la província de BCN
- EL MERCAT BLANC-I-BLAU L’Espanyol fitxa Kike García, cinquè reforç a cost zero
- ‘overbooking’ a la porteria Ter Stegen s’acosta ara a un perillós dilema
- El primer fitxatge blaugrana "Per fi ha arribat el dia"
- Música urbana Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival
- POLÈMICA Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu