Restaurants a prop del mar per menjar després de la platja

T’agrada socarrimar-te a les platges barcelonines com Quique Guasch. Tot i que no són precisament com les del Carib, les nostres platges continuen acollint milers de banyistes que surten amb una fam de llop per anar a la sorra. Els següents restaurants de Barcelona són a prop del mar i ofereixen menjar de qualitat per pal·liar la gana desbocada dels animalots de platja.

¡Naan stop!

Jaipur-barceloneta

"Això no és un kebab". Memoritza la frase abans d’anar al Golmaal (Pepe Rubianes, 12), un petit refugi d’entrepans indis on es van a atipar els banyistes atropellats pels rigors de la platja. Aquest take away de la Barceloneta, a menys de cinc minuts de la platja, presumeix de naanwiches, uns entrepanes indis amb pinzellades mediterrànies i una morfologia que ens fa pensar en la pita. El pa naan que fan servir cruix i aguanta la carretada d’ingredients, una detonació de sabors i espècies indis, amb preparacions molt serioses. El naanwich de butter chicken és una rara avis a Barcelona. Combina bé amb tot, les espècies vibren, la carn és cremosa. Hi ha naanwiches amb mandonguilles de xai o pollastre amb curri i fins i tot una opció vegana. Els pots coronar amb diversos toppings i salses, i acompanyar-los d’un vici anomenat masala xips, patates fregides especiades. Hi ha refrescos indis i lassies, i l’estètica del local, amb colors vius i un esperit de botiga de menjar de carrer, és un caramel. El menú del dia, amb naanwich, xips i beguda, és de 13,50 euros.

Chilaquiles en banyador

Mèxic a la mar bella

A cinc minuts de la platja de la Mar Bella hi batega el restaurant mexicà que apassiona els mexicans que viuen a Barcelona. Sap greu situar al mapa un lloc tan especial com Bronco Moreno (Fluvià, 33), però la feina ben feta mereix un reconeixement, i tothom té dret a disfrutar de la seva magnífica cuina mexicana. Que corri les micheladas, carnal. I que no faltin mai a la taula els chilaquiles verds, una recepta que broden amb puntes de coixí, ni tampoc les quesadillas fregides. Em torno boig amb aquests tacos de llengua amb salsa verda, un altre dels molts hits d’una tracklist que és un bany d’hospitalitat, color i gaudi: el Mèxic de tota la vida. Juntament amb el nou Paloma (Bonavista, 21), que acaba d’obrir a Gràcia i farà parlar molt, és el millor mexicà que he provat a Barcelona. Per cert, té cebiches per combatre la calor.

Peix salvatge

Arròs olímpic

Dels restaurants que he provat al Balcó Gastronòmic del Port Olímpic, el Nuara (moll del Gregal, local 11) és el que em va deixar més bon record. El producte d’aquest projecte del grup Familia Nuri és suprem, i a la cuina el respecten. La carta descansa sobre dos pilars: mar i foc. La pesca del dia em sembla imprescindible: que bo que és el turbot salvatge que ens van servir, tan suculent que escric aquestes paraules bavejant. Tampoc seria raonable deixar escapar els arrossos de la casa. Vaig tenir la sort de tastar l’arròs de gamba vermella i no hi va haver manera de trobar-hi el més mínim defecte. Fons increïble, arròs a granel, producte fresquíssim: dubto que es pugui fer pujar més el llistó. Als friquis del fregit, estigueu al cas dels calamars a l’andalusa: el cel en una sola mossegada. I, als carnívors, molta calma: també dominen la substància i el foc.

Quan escalfa el ‘saj’

Estiu libanès

A tres minuts de la sorra de la platja de la Barceloneta hi ha un dels tresors menys coneguts del barri. A l’Anís (Pontevedra, 25) no hi ha peixet fregit, no hi ha paelles; el que hi ha és una carta de delícies libaneses que es revela com una aparició mariana després d’una dura jornada de torrat epidèrmic. L’especialitat de l’Anís és el saj libanès, una massa fina que elaboren amb espelta per afavorir la digestió i amb una forma que perfilen en un coixí, abans de cuinar-la a la planxa ovalada que presideix la barra i que crida tant l’atenció: l’estri es diu saj i dona nom al pa. Sobre la massa s’hi disposen diversos ingredients (remolatxa, formatge akkawi, bolets), però sempre és un mos fresc, deliciós i saludable, tres adjectius que defineixen amb justícia una proposta en què no falten vins naturals o cafè d’especialitat. Si t’agrada empastifar-te, demana l’Anís triple dip, amb labneh, muhammara i hummus: hi sucaràs pa fins desgastar el plat.

De perú al cel

Cilindres de felicitat

Com vols que no t’estimi, Warike (Bilbao, 24). Estàs a menys de 10 minuts de la platja de la Mar Bella i té una terrassa per deixar-s’hi caure després de suar la cansalada a la tovallola. Tot el que fas m’agrada. Quan la ciutat és una sauna, adoro nedar en els teus cebiches (el de tonyina és meravellós). També em tornen boig els tiraditos. Perquè el teu fort és la cuina peruana de tota la vida, amb un plus de qualitat, tècnica i amor que es troba a faltar en molts restaurants. Tampoc em puc resistir a aquest pollastre amb cilindre que tantes expressions d’admiració desperta entre els meus amics. Un clàssic de la casa. I aquella cansalada viada fumada, ¿continues fent-la tan bé? Per cert, comenta-li a la gallina amb crema d’ají que ens veurem ben aviat. Com t’estimaré, Warike.

Onades i arrossos

Tapes amb bronzejador

En ple abisme de Helm de la Barceloneta, però amb guiris en comptes de soldats uruk-hai, continua fent parlar el Barraca (passeig Marítim de la Barceloneta, 1), a un salt de hòbbit de la sorra, amb l’olor de bronzejador i salnitre colant-se pels intersticis de les persianes. El Barraca és una de les propostes més complidores de primera línia de mar de la Barceloneta més hardcore. Té mèrit que hagi aguantat tant temps i continuï sense sortir de la ratlla: tapes, peix, marisc i arrossos per sobre de la mitjana que impera a la zona. Ideal per anar-hi en família i compartir els famosos calamars a l’andalusa amb salsa tàrtara, els musclos amb salsa Cafè de París o la paella de pop a la brasa, un d’aquells plats pels quals series capaç de passar per sobre de qualsevol que se’t posi al davant.

Esplendor al fòrum

Notícies relacionades

Un DeLorean es passejarà el dia 29 per Barcelona

Els camins de la tramuntana

Macroluxe silenciós

Tot Barcelona ja s’ha assabentat de l’obertura de l’hotel de luxe SLS, un malbaratament arquitectònic al Port del Fòrum, abocat al mar barceloní, i amb una variada oferta de menjar i beguda que busca l’excel·lència. Una de les propostes més reconfortants és el Lora (Pau, 2), un creuer de luxe entre Barcelona i Beirut amb parades a les diverses cuines del Mediterrani. El restaurant del famós Studio Paskin és un viatge de llarg recorregut que hauria de començar amb els inevitables dips, continuar amb una refrescant amanida fatuix o el cru de llobarro, i acabar amb qualsevol producte sotmès a la brasa de carbó o el forn de llenya, com el pop, els calamars o l’espatlla de xai.