Entendre-hi + amb la història

El bon nom de Pegàs | + Història

Les informacions sobre l’espionatge a Catalunya a través de la telefonia mòbil han fet la volta al món i ara no hi ha ningú que no sàpiga què és el Pegasus. El nom s’inspira en una figura mitològica grega.

El bon nom de Pegàs | + Història
4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Pegasus és el protagonista de l’actualitat política. A hores d’ara tothom ja sap que és el nom del programa d’espionatge creat per la companyia NSO Group. Els responsables de l’empresa han de saber molt d’informàtica però de mitologia van bastant més coixos perquè, segons recollia el diari anglès ‘The Guardian’, el van batejar amb el nom de l’animal mitològic grec perquè, segons ells, era com un cavall de Troia però amb ales que el movien per l’aire fins entrar als mòbils. Aquest raonament és un absolut despropòsit perquè el pobre Pegàs era un tros de pa que mai havia trencat un plat.

Tot i que no va ser un dels personatges principals de les narracions gregues, va tenir un paper secundari remarcable. Va néixer de la sang de la gorgona Medusa quan la monstruosa criatura, que petrificava qui la mirava, va ser decapitada per Perseu. Quan Pegàs va arribar al món, va pujar a l’Olimp per posar-se al servei de Zeus. Com ofrena li va portar el llamp i, a partir d’aquest moment, va acompanyar el déu dels déus a tot arreu, excepte quan va ajudar Bel·lerofont.

Aquest heroi, fill del déu dels mars Posidó, havia de matar la Quimera, un ésser terrible que era mig lleó, mig drac i capaç d’escopir unes flames que mataven els ramats dels hel·lens. Tothom que havia intentat eliminar-la havia fracassat. Precisament per això, el rei de Lícia li havia fet l’encàrrec a Bel·lerofont. Resulta que aquest monarca tenia una filla anomenada Estenebea, casada també amb un rei; en aquest cas el de Tirint. Quan Bel·lerofont va visitar la regió, va rebutjar les insinuacions d’Estenebea. Llavors ella, al sentir-se menyspreada, va tergiversar els fets i li va dir al seu marit que Bel·lerofont li havia tirat la canya. Com que les lleis antigues impedien matar algú amb qui s’havia compartit taula, el rei de Tirint li va demanar que visités el seu sogre amb l’excusa d’entregar-li una carta de contingut secret. En realitat, a la nota s’explicava qui era aquest emissari i el que se suposava que havia fet. Per no tacar-se les mans de sang, el rei de Lícia va tenir l’ocurrència de manar-li acabar amb la Quimera.

Conscient que anava a una mort segura si s’enfrontava sol a la bèstia, Bel·lerofont va demanar ajuda als déus. Algunes versions diuen que va ser Atena, i d’altres el seu pare Posidó, qui li va deixar Pegàs. Amb aquest magnífic cavall alat, l’heroi va complir la missió.

Llavors, Bel·lerofont cavalcant Pegàs es va veure capaç de tot i va volar fins a l’Olimp per entrar al món dels déus, però Zeus l’hi va impedir. Va enviar un tàvec a pessigar l’animal, que a l’encabritar-se va fer caure el genet. El noi es va precipitar al buit i va morir. Va ser el càstig diví per la seva arrogància.

Després d’aquest episodi, Pegàs va tornar a la Terra quan les filles de Pirítou van desafiar les muses a un concurs de cant. La batalla lírica va tenir lloc a l’Helicó, la muntanya on es diu que viuen les muses. Al sentir les boniques melodies, les muntanyes s’anaven inflant de plaer. Zeus es va alarmar perquè si l’Helicó creixia massa, els mortals es podrien acostar a l’Olimp. De seguida va enviar Pegàs a resoldre la situació. El quadrúpede alat va clavar una bona coça a la falda de l’Helicó, que va tornar a la mida original. L’impacte havia sigut tan fort, que del forat va sorgir un brollador que encara existeix i que tothom anomena Hipocrene, és a dir, la font del cavall.

Amb l’encàrrec resolt, Pegàs va passar els dies que li quedaven al costat de Zeus, i li portava el llamp sempre que el necessitava. L’animal va anar envellint i, quan la seva mort era pròxima, el pare dels déus el va premiar amb l’eternitat convertint-lo en una constel·lació, que es pot localitzar al firmament al costat de les d’Andròmeda i Aquari.

Notícies relacionades

Des del temps dels grecs, Pegàs ha sigut un símbol recurrent. Durant l’edat mitjana va formar part de l’heràldica de diferents llinatges; en la Segona Guerra Mundial Bel·lerofont i Pegàs van ser l’emblema dels paracaigudistes britànics i aquí molts associen el seu nom amb els camions per la popular marca de vehicles fundada el 1946.


Un grup musical

Abans que Pegasus fos un programa espia, era el nom d’un grup de música fundat a Barcelona el 1981. L’integraven Max Sunyer, Kitflus i Santi Arisa, i amb el seu estil a mig camí entre el rock simfònic i el jazz progressiu, es va convertir en una de les bandes amb més personalitat del panorama musical mediterrani fins a la retirada, al 2021.

Entendre-hi + amb la història