Vacunes de la Covid-19: la culminació d’una llarga història

Fins fa poquíssim, la higiene era l’únic disponible per prevenir la Covid-19. Els antibiòtics no serveixen amb els virus. Les vacunes van arribar amb el Nadal i amb elles una llum al final del túnel.

El descobriment no esgota els reptes de la vacunació. Aquesta és una enorme operació logística, com demostra la fallada de les neveres a Catalunya. També posa a prova la justícia i la transparència de l’economia. A sobre, la immunització s’enfronta a una depriment onada de prejudicis irracionals.

Arguments contra les notícies falses

En temps anteriors a la pandèmia, el microbiòleg Ignacio López-Goñi i l’editor Ohian Iturbide van abordar aquesta última qüestió en «¿Funcionan las vacunas?» (NextDoor, 2017). Aquest àgil llibret contesta a una trentena de preguntes sobre les vacunes: què són, per què sabem que són segures, quantes vides salven i quins efectes secundaris tenen. López-Goñi i Iturbide, que van rebre el premi Prisma per aquest llibre el 2018, ofereixen una formidable bateria d’arguments per desmuntar les notícies falses dels detractors més passats de moda de les vacunes.

En la mateixa línia va «En defensa de las vacunas» (Espasa, 2011) del pediatre Carlos González. Aquest llibre té un valor especial per qui el firma: un dels referents de les mares i els pares que busquen models de criança alternatius, autor de llibres com «Bésame mucho. Cómo criar a tus hijos con amor» o «Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna».

Sovint, el part no medicalitzat, la lactància materna i la renúncia a les vacunes (tres opcions molt diferents entre elles) van en un «paquet» únic entre els progenitors crítics amb la criança convencional. Per això, és especialment important que González desmunti de manera contundent la propaganda antivacunes.

Fent la vista enrere

La veritat és que hi ha una espècie d’amnèsia sobre què han representat les vacunes – almenys als països rics, on a la immunitat de grup s’hi va arribar fa anys en moltes malalties infeccioses. Fent la vista enrere, es veu que la vacuna de la Covid-19 és la culminació d’una llarga història, tal com revela un grapat de llibres recomanat per l’historiador de la medicina Alfons Zarzoso.

El pioner d’aquesta aventura, el metge britànic Edward Jenner (1749-1823) és el protagonista de «Jenner. El vencedor de la viruela» (Nivola, 2012), del pediatre Juan José Fernández Teijeiro. L’autor traça una completa biografia del descobridor de la primera vacuna, la de la verola – que és també l’única infecció humana que s’ha erradicat del tot, el 1980 (a la poliomielitis li queda molt poc).

Una expedició extraordinària

Menys d’una dècada després del descobriment de Jenner, el metge alacantí Francisco Javier Balmis va emprendre una de les contribucions espanyoles més grans a la història mundial, la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna. Aquesta va portar la immunització de la verola a les colònies americanes i asiàtiques i es considera la primera fita de la salut global. En una època en què era difícil conservar la vacuna, la substància es va transportar a les venes de 22 nens orfes que van acompanyar Balmis en el viatge.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquesta fita destacadíssima protagonitza dos llibres de ficció. El primer és «A flor de piel» (Seix Barral, 2015) de Javier Moro. El novel·lista explora els personatges menors de la història. En primer lloc, els nens. Però també la infermera gallega Isabel Zendal, la memòria de la qual ha sigut rescatada recentment a Galícia i més enllà: a ella està dedicat (potser a desgrat seu) el famós hospital de pandèmies impulsat per Isabel Díaz-Ayuso. I el metge català Josep Salvany, que encara queda a l’espera de rescat: a la seva Cervera natal, es va optar per dedicar a l’1 d’octubre un carrer que podia anar al seu nom.

La mateixa història està explicada a un públic infantil i adolescent a «Los niños de la viruela» (Anaya, 2017), de la periodista i biòloga María Solar, amb il·lustracions de Beatriz Castro Arbaizar. El llibre també està disponible en català («L’expedició del doctor Balmis», Bromera, 2018): potser els seus joves lectors i lectores s’animaran a retre un menor homenatge a la seva pròpia terra a l’heroic doctor Salvany, que va morir a Cochabamba als 33 anys, mentre no parava de vacunar.