Cronologia d’una opa fracassada

BBVA i Banc Sabadell. Banc Sabadell i BBVA. Disset mesos d’opa que ahir van concloure amb el fracàs de l’entitat que lidera Carlos Torres. Aquesta és la cronologia de l’intent de compra del segon banc espanyol al quart per nombre d’actius.

NOVEMBRE DEl 2020 negociacions frustrades

En plena pandèmia, les dues entitats van mantenir converses per a una possible fusió amistosa. L’esclat de la covid havia afectat molt negativament la cotització dels bancs més exposats al negoci nacional i uns tipus d’interès en mínims, com el mateix Sabadell o Bankia, que un parell de mesos abans havia acordat la seva absorció per part de CaixaBank. Malgrat la pressió dels supervisors, el consell de l’entitat catalana va decidir trencar les converses, principalment per considerar insuficient el preu proposat per l’entitat d’origen basc.

30-4-2024 Filtració i rebuig

Durant els tres anys i mig posteriors, va flotar en el sector financer la possibilitat que el Sabadell protagonitzés una fusió. Una filtració a la cadena britànica Sky News el 30 d’abril del 2024, va revelar que el BBVA tenia previst presentar una nova proposta de fusió amistosa al seu competidor. El banc amb seu a Bilbao va acabar per fer-la pública per pressionar el consell del Sabadell. L’òrgan de govern de l’entitat catalana la va rebutjar de nou per entendre que "infravalorava significativament" la seva entitat.

9-5-2024 Opa hostil

Tres dies després, el BBVA va presentar la mateixa oferta, però directament als accionistes de l’entitat catalana a través d’una oferta pública d’adquisició (opa) no acordada. Era el primer intent de compra hostil a la banca des de 1987 (el fracàs del Banc de Bilbao amb Banesto) i es produïa en un moment polític delicat (abans de les eleccions catalanes i amb una entitat de la comunitat implicada). El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va expressar les seves reserves, argumentant que l’oferta podria tenir "efectes lesius potencials" en el sistema financer espanyol. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va afirmar que l’opa era "perjudicial per a l’interès públic". I Foment del Treball, la gran patronal catalana, va lamentar que les perdedores de l’opa serien les pimes de la comunitat.

12-11-2024 La CNMC amplia l’anàlisi

En contra del criteri dels seus tècnics, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir ampliar l’anàlisi sobre la possible integració del BBVA i el Sabadell en l’anomenada fase dos d’estudi. El BBVA havia donat per descomptat que l’aprovaria sense problemes en la fase u, com havia passat amb la unió de CaixaBank i Bankia. A l’ampliar l’anàlisi, l’organisme de competència allargava i complicava el procés més del que s’esperava, instava implícitament el BBVA a ampliar la seva proposta de mesures per resoldre els efectes negatius de l’operació i obria la porta que el Govern pogués pronunciar-se.

30-4-2025 La CNMC autoritza l’opa

Gairebé un any després que li fos notificada, l’autorització de la CNMC va arribar el 30 d’abril del 2025. El BBVA va haver de presentar fins a sis rondes de propostes de mesures, però l’última que va plantejar va permetre al consell de l’organisme aprovar l’operació per unanimitat, amb el vot favorable fins i tot del conseller proposat per Junts.

24-6-2025 tres anys de veto a la fusió

La pilota va passar a la teulada del Govern. El Ministeri d’Economia va obrir el 7 de maig una consulta pública per rebre opinions de la societat, un procediment inèdit fins ara. Dies més tard, el ministre Cuerpo va decidir elevar l’assumpte al Consell de Ministres, que va aprovar una condició addicional a les acordades pel BBVA amb la CNMC. Així, els dos bancs haurien de mantenir autonomia jurídica i patrimonis i gestió independent durant almenys tres anys, prorrogables per dos més. El BBVA va decidir continuar amb l’opa.

6-8-2025 Venda de TSB i dividend

La junta d’accionistes del Sabadell va aprovar la venda de la seva filial britànica TSB al Santander i el pagament d’un dividend extraordinari de 2.500 milions d’euros quan es tanqui la transacció, previsiblement en el primer trimestre de l’any que ve. Tot i que el banc no ho va reconèixer per motius legals, les dues mesures estaven dissenyades en bona mesura per torpedinar l’opa. El BBVA va tornar a decidir seguir endavant.

12-9-2025 Esquerdes Al Sabadell

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va autoritzar l’oferta del BBVA sobre el Sabadell a l’aprovar el fullet de l’operació el 5 de setembre. Uns dies després, el consell del Sabadell va complir la seva obligació legal d’emetre la seva opinió sobre aquesta i va recomanar als seus accionistes que la rebutgessin per "infravalorar molt significativament" la seva entitat. No obstant, el seu conseller David Martínez, primer accionista individual amb un 3,86% del capital, es va desmarcar i va demanar al BBVA una "oferta competitiva" amb un preu més alt.

22-9-2025 El BBVA millora l’oferta

Malgrat haver-ho negat rotundament i reiteradament durant mesos, el BBVA va anunciar una pujada de l’oferta, que va millorar en un 10% l’anterior (amb les cotitzacions borsàries dels dos bancs vigents en aquell moment). A més, va eliminar la part en efectiu de l’oferta, amb la qual cosa els accionistes residents a Espanya que l’acceptessin no haurien de pagar impostos si l’acceptació supera el 50% del capital. Tres dies després, el 25 de setembre, la CNMV va aprovar la millora i el final del termini d’acceptació va quedar fixat divendres, 10 d’octubre.

30-9-2025 David Martínez accepta

El consell del Sabadell va rebutjar de nou la nova oferta millorada del BBVA. No obstant, David Martínez sí que s’hi va mostrar d’acord: va anunciar públicament la seva intenció de bescanviar el seu 3,86% per accions de l’entitat biscaïna.

Notícies relacionades

Comença la postopa

L’impost als extracomunitaris per la compra de cases espanta la inversió

16-10-2025 Fracàs de l’opa

24 hores abans del que estava previst es va conèixer que l’opa no tira endavant. El Sabadell ha vençut contra la majoria dels pronòstics i de manera clara el BBVA en l’opa més polèmica de les últimes dues dècades. El grau d’acceptació es va quedar en el 25,33% del capital social i el 25,47% dels drets de vot (el capital social menys l’autocartera).