El Sabadell guanya sobre el BBVA, que només rep un suport del 25,5% a l’opa

"L’oferta pública ha tingut un resultat negatiu al no haver sigut arribat al límit mínim fixat per l’oferent per a la seva validesa (50%) i, atenent el que preveu el fullet de l’oferta, al no poder renunciar a aquest mínim en la mesura que el nombre d’accions del Banc de Sabadell, S.A. que han acceptat l’oferta suposa un percentatge inferior al 30% dels seus drets de vot, excloent l’autocartera. De manera que, segons el que preveu l’article 33.3 del reial decret, l’oferta queda sense efecte", va constatar l’organisme supervisor.

El Sabadell, fundat el 1881, segona entitat financera catalana i una de les seves empreses més influents de la regió, podrà seguir la seva trajectòria en solitari després d’una dura pugna amb el BBVA en què els accionistes van dictar sentència: al preu ofert, no volien l’opa. El desenllaç final de l’operació suposa un èxit sense pal·liatius per a l’estratègia de defensa numantina que ha desplegat des de maig del 2024 l’entitat, amb el president, Josep Oliu, i molt especialment el conseller delegat, César González-Bueno, al capdavant. Prova d’això és que només el 9% dels analistes esperaven que l’acceptació estigués per sota del 30%, segons una enquesta recent de Citi.

El banc vallesà va aconseguir mobilitzar des del primer moment una onada d’oposició empresarial, sindical i política a l’opa sense precedents, amb cops d’efecte com el retorn de la seva seu social d’Alacant a Sabadell. Va ser un gest clau perquè les condicions imposades a la transacció per part del Govern l’entorpissin al retardar les seves sinergies amb la condició que no poguessin fusionar-se en entre tres i cinc anys. La bona evolució del seu negoci i la venda de la seva filial britànica al Santander, a més, van permetre al banc anar incrementant fins a nivells rècord la remuneració present i futura als seus accionistes. I amb els propietaris minoritaris clarament de la seva part, el cop final a l’opa va ser la seva capacitat de convèncer els accionistes institucionals que l’oferta "infravalorava significativament" el banc o que era més interessant esperar a una possible segona oferta.

Cop i fracàs

En sentit contrari, el rebuig de l’operació suposa un cop per al BBVA, que fracassa en l’intent d’absorbir el Sabadell per tercera vegada en un lustre. Ja va intentar acordar una fusió amistosa a finals del 2020, però el preu que va oferir va ser rebutjat per l’entitat catalana. Va tornar a provar sort l’abril de l’any passat, però el consell del banc vallesà va tornar a rebutjar una unió pactada al preu proposat pel seu rival. Aquell nou rebuig va portar el BBVA a plantejar una opa hostil sense precedents a la banca des de 1987 (Banc de Bilbao sobre Banesto). El resultat va ser el mateix que llavors i confirma el que sempre s’ha assegurat en el sector bancari: només les fusions amistoses tiren endavant.

Per tot, el desenllaç de l’opa és especialment dur per a la cúpula del banc amb seu a Bilbao, sobretot per al seu president, Carlos Torres, que des del primer moment ha aclarit que no tenia intenció de dimitir si l’operació no tirava endavant. El banc ha convocat una roda de premsa aquest matí per explicar els seus plans de futur, però el banquer ja va reaccionar ahir a la nit mitjançant un comunicat. "Vull donar les gràcies als accionistes de Banc Sabadell que han mostrat el seu suport al projecte d’unió, als accionistes del BBVA pel seu suport constant i a l’equip del banc pel gran treball realitzat durant el procés. Mirant al futur, el nostre pla estratègic i objectius financers per al període 2025-2028 ens mantindran al capdavant de la banca europea en creixement i rendibilitat", va defensar.

Recompra d’accions

Com a primera mesura, el banc va anunciar que "accelera" la retribució prevista per als seus accionistes. Així, a més de confirmar que pagarà el 7 de novembre el dividend més gran a compte de la seva història (32 cèntims d’euro per acció, per 1.800 milions), va anticipar que el 31 d’octubre iniciarà la recompra d’accions que tenia pendent per valor de prop de 1.000 milions, i que posarà en marxa un altre "significatiu programa addicional" de recompra de títols "tan aviat" com rebi l’autorització del Banc Central Europeu (BCE). "Avui el BBVA mira al futur amb confiança i entusiasme. Som un banc que està en el seu millor moment, un equip compromès, i tenim un full de ruta clar per continuar creixent i creant valor per als nostres accionistes, clients i la societat", va defensar Torres per dissipar dubtes.

El desenllaç de l’opa obre noves incògnites. La més immediata és com reaccionaran les accions de les dues entitats en borsa, començant avui. El Sabadell sempre ha defensat que té encara potencial de revalorització en solitari, si bé també ha reconegut que a curt termini patirà volatilitat i una certa correcció. El BBVA, en canvi, advertia que el valor del seu rival estava suportat per l’opa i que podria caure amb força. Els títols del banc d’origen basc, en canvi, és previsible que pugin a l’aclarir-se el dubte sobre quin cost li podria suposar la segona opa i com podria afectar la remuneració promesa als seus accionistes entre 2025 i 2028 (36.000 milions).

Notícies relacionades

Fitxatge en format digital, inalterable i amb accés en temps real des d’Inspecció de Treball: tot el que cal saber sobre la reforma del control de la jornada laboral

Comença la postopa

L’altre dubte és què faran les entitats a mitjà termini. El Sabadell ha defensat que tindria sentit una fusió amistosa amb un banc espanyol més petit (amb Abanca i Unicaja va mantenir contactes a la primavera). Però alhora afirma que encara no és moment: els resultats bancaris són molt positius, de manera que no hi ha pressió, i les entitats que podrien ser objecte del seu interès compten amb uns accionistes de control molt rellevants. En tot cas, no és descartable que intenti algun moviment més endavant per mirar de blindar-se davant un nou intent de compra hostil. I tampoc seria estrany que sortís del seu consell David Martínez, el financer mexicà propietari de prop d’un 4% del seu capital que es va desmarcar de la resta d’administradors i que va decidir acudir a l’opa.

El BBVA no podrà legalment llançar una altra opa sobre el Sabadell fins que hagin passat sis mesos, però, atesos els antecedents, sembla complicat que torni a intentar tenir el control de l’entitat catalana. El banc té una posició i perspectives de capital i resultats molt forts. Però el fracàs en l’opa l’impedeix aconseguir el seu objectiu d’equilibrar el seu perfil de risc. Caldrà veure si explora una nova operació corporativa més endavant.