Llibres per entendre-hi +
Vulnerabilitat a escala global
Una selecció de lectures d’anàlisi sobre l’actualitat internacional, marcada per esdeveniments com l’acord del Brexit i les eleccions als Estats Units
És possible que en el futur es conegui l’any 2020 com el de la vulnerabilitat extrema, una sensació percebuda de sobte per societats més o menys confiades i que se sumi a altres vulnerabilitats històriques, estructurals, fins a quallar en una vulnerabilitat global. La pandèmia ha sigut l’origen d’aquesta debilitat sobtada i els seus efectes estan en la vida quotidiana, en l’economia, en les relacions humanes, en l’agreujament de les desigualtats. A tot arreu és visible el trencament, però no a tot arreu té la mateixa repercussió com s’explica a ‘Política y crisis en América Latina. Reacción e impacto frente a la covid-19’ (Editorial Marcial Pons), una recopilació d’assajos feta per Salvador Martí i Manuel Alcántara que reflecteix la indefensió davant el mal de societats condemnades a suportar carències de tot tipus.
La causada pel virus no és l’única vulnerabilitat constatable. L’acumulació d’informació a mans privades –Facebook, Google, Twitter i altres xarxes– és el punt de partida de l’inquietant i lúcid assaig de la sociòloga Shoshana Zuboff ‘La era del capitalismo de vigilancia’ (Paidós). Com ha escrit Joaquín Estefanía, la distòpia ‘1984’, de George Orwell, com a mínim empal·lideix davant el futur que s’entreveu amb l’expansió imparable d’entorns en què s’emmagatzema i processa el perfil, el comportament i els gustos d’usuaris-consumidors que entreguem cada dia les nostres dades sense que en siguem massa conscients. Zuboff ha encunyat el terme civilització de la informació, l’adaptació més recent del capitalisme al veïnatge universal.
Entretots
Zuboff també és autora del concepte poder instrumental, que tan bé coneixen les societats del Pròxim Orient i del sud del Mediterrani, governades amb farta freqüència per personatges ad hoc perquè prevalguin les autocràcies, les guerres i el desordre en nom de la seguretat. L’arabista Gilles Kepel aborda una vegada més tal situació a l’estudi ‘Salir del caos. La crisis en el Mediterráneo u en Oriente Medio’ (Alianza), on analitza el poder expansiu de conflictes amb provada capacitat de desbordar els volàtils límits regionals.
A títol individual, ningú ha contribuït més a posar en relleu la vulnerabilitat de la democràcia que Donald Trump, amb la seva obstinada resistència a acceptar la derrota i a impugnar la neteja de l’elecció presidencial, final d’un mandat caracteritzat per la demagògia, el nacionalisme descarnat i el recurs permanent a les ‘fake news’. Dos llibres complementaris reconstrueixen quina ha sigut la línia seguida pel trumpisme: ‘La habitación donde sucedió’ (Espasa), de l’exconseller de Seguretat Nacional John Bolton, i ‘Rabia’ (Roca), del periodista Bob Woodward. Trump va injuriar el primer i va dir del segon que l’havia avorrit, tot i que l’autor va disposar d’un material de base de primera qualitat: les opinions del president recollides en 17 entrevistes.
Al sumar l’al·legat de Bolton contra el president i la detallada aproximació al personatge de Woodward, la memòria vola cap a les pàgines de ‘Nacionalpopulismo’ (Península), de Roger Eatwall i Matthew Goodwin, on l’arrelament de personatges com Donald Trump, Jair Bolsonaro, Donald Trump, Vladimir Putin, Recep Tayyip Erdogan i d’altres, per raons no sempre intercanviables, es manté plenament vigent. Fins i tot la novel·la ’M. El hijo del siglo’ (Alfaguara), d’Antonio Scurati, gairebé una ‘non-fiction-novel’, aporta al present dades de referència, aquesta atmosfera que va donar el poder als feixistes de Benito Mussolini.
En el desenvolupament del Brexit fins a assolir in extremis un acord, hi ha hagut bastants moments de vulnerabilitat compartida pel Regne Unit i la Unió Europea, com si la negociació als dos costats del canal de la Mànega fos capaç de sacsejar l’«actor enormement poderós al món» que és la UE, segons escriu Jonathan Olsen a l’edició actualitzada de ‘The European Union: politics and policies’ (Routledge). Les pàgines d’Olsen destil·len un europeisme sobrevingut que casen amb les de ‘Los europeos’ (Taurus), d’Orlando Figes, que s’endinsen en la construcció de la identitat europea al bullici cultural del segle XIX. Molt allunyats els dos relats de la propaganda euròfoba de Boris Johnson.
