Sònia Morell: "La radiografia de l'armari parla de com vivim"

Ni cartes, ni bola màgica, ni la palma de la mà, Sònia Morell (Golmés, 1975) pot explicar el passat i el present d’una persona obrint el seu armari. Encara que no és aquesta la seva missió. Ella obre els armaris de qui li demana ajuda per escollir la roba que millor projecta el seu interior. «I la radiografia de l’armari parla de com vivim i sentim. Grans canvis a l’interior poden arribar, fàcilment, interactuant amb aquest armari», afirma. Un mirall, suficient valentia per conèixer-se i ganes de mostrar-se millor al món condueixen a una experiència renovadora amb aquesta assessora d’estil i personal shopper, creadora de: www.thetrobat.cat.

–Primer es va haver de trobar a vostè...

–Sí, és clar. Després d’anys treballant a la banca, vaig tenir ganes de posar en acció la meva vena creativa. De petita vaig passar moltes hores fent manualitats. M’encantava reciclar coses de la casa dels meus avis. Però després la creativitat va quedar tancada en mi. Com en la vida de tantes dones, hi ha una època en què fàcilment et fas invisible.

–¿El matrimoni i la maternitat hi tenen a veure?

–Sí. Moltes dones ens fem invisibles quan arriben els fills. Però hi ha altres moments en la vida en què pots perdre de vista qui ets, fer-te invisible.

–¿Com va poder retrobar-se amb vostè?

–Un estiu em vaig apuntar a un curs de fosa de vidre, l’art sempre ajuda a canalitzar llibertat, a través de la creativitat. I deixant aflorar aquesta llibertat, vaig sentir la necessitat de reubicar-me. I això passava per canviar de feina. Volia ser jo l’eina principal de la meva feina.

–¿Com va arribar a www.thetrobat.cat?

–Em vaig preguntar què era el que més m’agradava fer, em vaig observar per veure amb quines activitats em sentia millor. I em vaig descobrir disfrutant moltíssim a l’acompanyar les meves amigues a comprar-se roba o sabates. Un dia vaig regalar a una d’elles una sessió amb una assessora d’imatge, i això em va fer pensar. Vaig voler dedicar-m’hi, però sense fer-ho un servei de luxe, sinó per ajudar la gent a retrobar-se, a deixar de ser invisibles. I fer-ho accessible, perquè en veig molta necessitat.

–¿Es va formar o es va preparar?

–Vaig fer un màster en imatge personal que incloïa temes com el protocol, la marca personal, l’assessorament en general, i l’acompanyament en les compres.

–¿Què constata després d’haver obert uns quants armaris?

–Que falta color a la nostra vida, vestim molt de negre per passar desapercebuts. I això dona seguretat a molta gent. Les nostres zones de confort es detecten ràpidament en un armari, en negres, grisos i blancs. L’armari parla de nosaltres. I no tenir un mirall de cos sencer també diu molt d’una persona. Moltes d’aquestes dones invisibles no tenen miralls. O, si en tenen, s’hi miren i no es veuen.

–¿Com procedeix en aquest cas?

–Jo he acompanyat a comprar el mirall i a penjar-lo, és imprescindible per poder trobar-se. Hem de ser conscients de la imatge i del missatge que donem, preguntar-nos si és el que volem mostrar, i tot això per treure el nostre màxim potencial. I no serveix un mirall que no sigui de cos sencer, han d’entrar-hi sabates i pentinat. El de l’ascensor no serveix. 

–Quan obre un armari, ¿què fa?

–Buidar-lo completament i amb tot fem tres munts. Un és per al que considerem ideal, correcte; un altre per al que s’ha d’arreglar, i en el tercer hi posem el que no fem servir, que podem donar-ho a qui sí que ho utilitzarà. I hi ha un quart espai per al que és realment emotiu, que encara que no ho utilitzem, guarda un record important. Això hauria de cabre en una caixa.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–¿Quin és el perfil més habitual dels seus clients masculins?

–És molt comú trobar homes, solters o separats, als quals sempre havia comprat la roba l’exparella o la mare. Però també n’hi ha amb ganes de redescobrir-se, com qualsevol dona.