«Ja és un premi córrer el Ral·li de Montecarlo»

Complir 18 anys va ser una de les primeres metes que Tere Armadans va voler creuar. Somiava sortir a la carretera volant i manillar en mà, en cotxe i moto. Tenia un amic copilot de ral·lis, als quals ella es va aficionar molt. I molt va significar comprar-se un Seat 127 de carreres de segona mà i experimentar l’emoció d’un ral·li, des de la línia de sortida. Sense diners encara per a inscripcions, va començar de copilot en la popular Ronda Badalona. I encara que se li donava molt bé, ella preferia el volant i no les notes. I així va començar al Volant RACC, la triple prova de ral·li, circuit i muntanya. Divendres el seu Golf enfilarà l’Històric de Montecarlo.

 

–¿Tot a punt per sortir divendres?

–Sí, pendents de les previsions meteorològiques, per veure si sortim de Barcelona amb pneumàtics de claus, per si poguéssim trobar molta neu ja el primer dia a la collada de Toses. 

 

–¿Què és el més dur d’aquest ral·li Històric de Montecarlo?

–La climatologia, justament. És molt atípic que no hi hagi neu, especialment al final, en l’etapa dels mítics Alps marítims, sobre Mònaco, la famosa nit del Turini. I les previsions, de moment, marquen neu.

 

–El seu copilot també és una dona.

–Sí, Anna Vives, d’Igualada. En les carreres ens van començar a dir sempre «las nenas», i ja ens vam donar per batejades: som les Nenas Team (www.nenasteam.com).

–¿Creu que la condició femenina avantatja en les carreres de regularitat? 

–Hi ha qui ho diu, sí, que no som tan brusques en els canvis. Les proves de regularitat exigeixen molta finor en la conducció, perquè consisteixen a seguir al peu de la lletra la velocitat indicada per a cada tram. No et pots menjar metres de revolt, has de respectar al màxim distàncies i velocitats... 

Això exigeix molta precisió, i coordinació i compenetració brutal amb el copilot. 

Nosaltres la sentim, som íntimes amigues, un equip molt dens.

 

–¿Quants ral·lis corren cada any?

–Uns deu, aproximadament. El Montecarlo, gràcies al patrocini d’Epaplus.

 

–¿Com va poder passar 27 anys sense pilotar en cap carrera, si li agrada tant?

–Vaig parar el 84, amb un fill ja, i embarassada del segon, que vaig tenir el 85. El 87 vaig tenir el tercer. No volia anar a veure cap ral·li, precisament perquè m’agradaven massa. Em vaig dedicar als meus fills i a la meva feina com a professora d’EGB.

 

–¿I què la va fer tornar a les carreres?

–Encara treballava com a mestra, quan em van contactar de Rally Classics, l’empresa que organitza el ral·li de la Costa Brava, per veure si podia donar-los un cop de mà en les relacions entre l’organització i els participants. Els vaig dir que sí i, és clar, al tornar a veure el ral·li vaig sentir ganes de tornar a pilotar. Se’m queia la bava veient els cotxes. A més, al Costa Brava vaig conèixer Anna Vives i ja vaig començar a pensar a preparar un cotxe. Clàssic, perquè en velocitat les despeses són impossibles, és massa professional. 

 

–I va anar a buscar un Golf clàssic.

–Buscava un Golf o un Mini, però em va sortir l’oportunitat de comprar el Porsche del 87 de Manel Comas, l’entrenador de bàsquet. I ara alternem el Golf i el Porsche. El Golf el vam localitzar per internet a Bilbao, encara que porta matrícula d’Ourense. Vaig posar en contacte el propietari amb el meu mecànic, Joan Salinas, i ell va donar el seu vistiplau perquè l’enviessin en grua.

 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–I aquest any aniran en el Golf a Montecarlo.

–Sí, divendres a les 16.30 hores és la sortida al moll de la Marina, entre les torres de l’Arts i Mapfre. Cap a les dues crec que ja hi haurà ambient de comiat i nosaltres ja estarem a punt, amb el nostre mecànic i el nostre especialista en logística, Guillem Pérez, que viatgen en un altre cotxe. Ja és tot un somni córrer el ral·li de Montecarlo. H