Anar al contingut

LA PLAGA MASCLISTA

"S'associa a la dona la paciència i el tacte, no el comandament"

La feina de Rosa Saura, oficial administrativa de 47 anys, sol ocupar moltes dones amb homes com a caps

MIRIAM GARCÉS / BARCELONA

L'accés als càrrecs de responsabilitat de les empreses tradicionalment ha estat reservat als homes. I, en conseqüència, ells són els que han gaudit del prestigi social més gran que se'n deriva. Per això, encara avui hi ha professions considerades com a femenines. Un exemple clar és el de les administratives. Els caps són els homes, i les administratives, les dones. En canvi, és molt més difícil sentir parlar d'un administratiu, així, en masculí. Aquesta realitat la viu de prop Rosa Sauraoficial administrativa de 47 anys en una empresa d'intermediació entre proveïdors i associats, i testimoni d'aquesta desproporció de percentatges en una feina en què suma 23 anys. Encara que ella, per sort, va elegir la seva professió perquè li agradava, i no per ser una ‘feina de dona’.

“En la meva empresa hi ha tres departaments dedicats a assumptes administratius, que en total reuneixen al voltant de 30 persones, de les quals només quatre són homes. En canvi, al Departament Comercial succeeix al revés, la majoria són homes”, afirma. De fet, la meitat dels homes estan en el seu departament: un company i el responsable. La seva empresa només és un exemple del que passa en moltes altres. Però aquesta vivència li permet veure més de prop que ells també són capaços de desenvolupar les tasques d'administració: “El meu company treballa igual que jo, i ser home no li suposa una trava”.

Trava que s'ha vinculat tradicionalment als valors de cada gènere. “S'associa a la dona la paciència i el tacte necessaris en l'atenció presencial i telefònica als clients”, afirma la Rosa. Fet que, en la seva opinió, pot haver propiciat que aquests treballs s'hagin limitat a les dones, i que ells ocupin càrrecs de responsabilitat que no cobreixen aquest tipus de treballs: "Això els pot ajudar a progressar en les empreses, cap a càrrecs en què no són necessàries aquestes característiques". 

CONCILIACIÓ FAMILIAR-LABORAL

Però un altre dels factors que la Rosa identifica en la falta de progressió de les dones cap a càrrecs més alts, als quals sí que accedeixen en més proporció els homes, és la necessitat de baixes maternals --en contraposició a les baixes per paternitat-- i la cura dels fills. Dues tasques que sempre s'havien reservat a la dona: “Durant molts anys s'ha pensat que l'home és el que treballa fora de casa i la dona a dins, encara que per sort aquesta concepció està canviant”. Però tot i que els papers de tots dos es van equiparant en les tasques domèstiques i la dona també treballa fora, "segueixen sent els homes els que treballen menys a casa, pes que recau en la dona”, conclou la Rosa.