Anar al contingut

LA PLAGA MASCLISTA

"Un fill no ha de suposar el sacrifici laboral de la mare"

Mireia Grau, advocada autònoma de 48 anys, va canviar part de la seva jornada laboral per vida familiar al néixer la seva primera filla

MIRIAM GARCÉS / BARCELONA

Dos handicaps contra els quals es veuen obligades a lluitar les dones en el món laboral, especialment en carreres molt competitives com és el cas de l'advocacia, són haver de compaginar la feina amb la maternitat i rebre salaris inferiors als dels homes. Aquestes dues realitats les coneix molt bé Mireia Grauadvocada autònoma de 48 anys, ja que són habituals en la seva professió, però ella va tenir més sort i va prendre una opció que l'apartava del camí que segueixen moltes advocades: es va dedicar al món de les cooperatives com a autònoma. Tot i això, la Mireia també ha vist la seva carrera laboral afectada per la decisió de tenir fills: “Vaig trigar molt temps a tenir fills perquè si et dediques plenament a aquesta professió no hi ha temps material per cuidar-los”.

Això la va portar a decidir passar menys temps al despatx i més a casa. “Abans de ser mare treballava molts dies de 8 del matí a 8 de la tarda, amb una hora per dinar. Al tenir la meva primera filla, vaig passar a sortir a les 4 de la tarda”, explica la Mireia. Reducció horària que, al mateix temps, comporta reducció salarial: “Al final optes per guanyar menys i tenir més hores lliures”. Però encara va ser més gran el seu sacrifici: “Als set dies de tenir-la ja estava treballant, sense baixa laboral”.

Tot i això, a la Mireia l'ha ajudat molt el fet de ser autònoma, en lloc de treballar per a un despatx d'advocats com és habitual en la seva professió. Fet que comporta, moltes vegades, discriminació salarial. “És habitual que les dones guanyin menys que els seus companys advocats quan treballen per a una empresa”, afirma.

¿Com revertir el sacrifici femení de la conciliació laboral-familiar? La Mireia ho té clar: “Hi hauria d'haver tantes baixes per maternitat com per paternitat, perquè no sigui la dona l'única que ha d'abandonar temporalment la seva feina per cuidar-se dels fills”. A més de tractar-se d'un problema d'horaris. “Es necessiten horaris més racionals, més europeus. Que tant si ets metge com advocat, permetin als dos pares conciliar la vida laboral i familiar”, afegeix.

EXEMPLE D'INTEGRACIÓ

Tot i els problemes que poden trobar les dones en el món laboral, la Mireia agraeix que, al contrari, el seu cas sigui positiu. Fins i tot un exemple a seguir: “Ser assessora de cooperatives agrícoles m'obliga a estar en contacte diari amb homes, i mai m'he sentit discriminada o infravalorada per ells”. De fet, en el seu petit despatx, la resta de treballadors són homes, i mai ha tingut problemes en el tracte amb ells. “En el món de l'advocacia cada vegada és més freqüent veure dones, i per sort hem passat a estar ben considerades”, conclou.