Educar entre estisores

ISABEL ROMÁN MARE DEL CEIP ELS AIGÜEROLS «Les retallades ens deixen sense edifici i sense escola»

El Marçal (16 anys) i la Clara (14 anys) estudien 4t i 2n d'ESO a l'IES Baix Montseny de Sant Celoni. «Són germans, estan estudiant a la mateixa etapa i al mateix centre, un d'ells amb suport de noves tecnologies i ordinador parcialment subvencionat; l'altre, ni ordinador ni noves tecnologies», relata el seu pare, David Uriach (53 anys).

El Marçal va saltar a les noves tecnologies el 2011, quan la Generalitat subvencionava el 50% de la compra de l'ordinador per a cada alumne. «Sortia per uns 300 euros i amb l'ajuda quedava en 150», recorda el David. Aquell mateix any, l'institut va ser guardonat amb el premi Catalunya Educació, atorgat per la Generalitat, pel seu projecte de diversitat i innovació educativa. Però l'any següent, Ensenyament va començar a aplicar mesures de contenció, mesures que, entre altres coses, van privar els professors d'eines pedagògiques com les tauletes i els ordinadors. Amb les retallades, el projecte del Baix Montseny ha quedat en l'aire: sense ajudes, l'escola no pot exigir a tots els alumnes un portàtil. Així, uns cursos continuen amb el projecte i altres han tornat a un mètode més tradicional que els professors intenten compensar aprofitant els pocs recursos tecnològics que dóna l'escola.

El de l'IES Baix Montseny no és un cas aïllat. «Si el problema fos només de l'institut dels meus fills ja m'hauria plantejat una solució, però és general», apunta resignat el David. La despesa pública per estudiant ha passat a Catalunya dels 4.706 euros del 2010 a 3.370 euros el 2012 (el 28,5% menys). Amb tot, les escoles no només tenen menys recursos, sinó que són menys equitatives: augment de ràtios, reducció de professors i, per tant, menys atenció a la diversitat.

Fracàs escolar

I aquestes, segons el David, són només les conseqüències directes de les retallades. Les indirectes afectaran la preparació dels alumnes. «La desatenció -sosté el David- pot contribuir a un fracàs escolar més gran». La gran bèstia negra a Catalunya, on el 22% d'alumnes d'ESO no arriben a graduar-se.

DAVID URIACH PARE DE L'IES BAIX MONTSENY «Estalviar a les aules contribueix al fracàs escolar»

El Marçal (16 anys) i la Clara (14 anys) estudien 4t i 2n d'ESO a l'IES Baix Montseny de Sant Celoni. «Són germans, estan estudiant a la mateixa etapa i al mateix centre, un d'ells amb suport de noves tecnologies i ordinador parcialment subvencionat; l'altre, ni ordinador ni noves tecnologies», relata el seu pare, David Uriach (53 anys). 

El Marçal va saltar a les noves tecnologies el 2011, quan la Generalitat subvencionava el 50% de la compra de l'ordinador per a cada alumne. «Sortia per uns 300 euros i amb l'ajuda quedava en 150», recorda el David. Aquell mateix any, l'institut va ser guardonat amb el premi Catalunya Educació, atorgat per la Generalitat, pel seu projecte de diversitat i innovació educativa. Però l'any següent, Ensenyament va començar a aplicar mesures de contenció, mesures que, entre altres coses, van privar els professors d'eines pedagògiques com les tauletes i els ordinadors. Amb les retallades, el projecte del Baix Montseny ha quedat en l'aire: sense ajudes, l'escola no pot exigir a tots els alumnes un portàtil. Així, uns cursos continuen amb el projecte i altres han tornat a un mètode més tradicional que els professors intenten compensar aprofitant els pocs recursos tecnològics que dóna l'escola. 

El de l'IES Baix Montseny no és un cas aïllat. «Si el problema fos només de l'institut dels meus fills ja m'hauria plantejat una solució, però és general», apunta resignat el David. La despesa pública per estudiant ha passat a Catalunya dels 4.706 euros del 2010 a 3.370 euros el 2012 (el 28,5% menys). Amb tot, les escoles no només tenen menys recursos, sinó que són menys equitatives: augment de ràtios, reducció de professors i, per tant, menys atenció a la diversitat.

Fracàs escolar

I aquestes, segons el David, són només les conseqüències directes de les retallades. Les indirectes afectaran la preparació dels alumnes. «La desatenció –sosté el David– pot contribuir a un fracàs escolar més gran». La gran bèstia negra a Catalunya, on el 22% d'alumnes d'ESO no arriben a graduar-se.

MIQUEL GENÉ PARE DEL CEIP FORT PIENC «L'escola inclusiva està en entredit»  «L'escola dels meus fills té goteres des de fa set anys, quan la van inaugurar. No ho han arreglat per no gastar i ara l'estructura ja està danyada i el mal serà més gran».

 Miquel Gené, 46 anys i pare de tres fills, alumnes de P-4, primer i quart de primària al CEIP Fort Pienc de l'Eixample de Barcelona es pregunta si aquesta no serà una metàfora del que passarà amb el sistema educatiu. «¿Qui m'assegura que amb tantes retallades els meus fills acabaran assimilant el nivell de competències bàsiques?», es pregunta.

En tres anys de retallades, l'escola dels seus fills, com tants altres centres públics, ha patit un revés. Primer van perdre la sisena hora lectiva («al final de primària equival a un curs lectiu», estima). Després va arribar la reducció de professors. Segons les dades, els centres funcionen aquest any amb una plantilla d'uns 2.000 mestres menys que el 2011 (65.700 docents en aules públiques) per atendre 100.000 estudiants més. El CEIP Fort Pienc va començar el curs passat amb dos professors menys (de 29 a 27). I aquesta reducció s'ha traduït en l'eliminació d'activitats curriculars programades com La petita roda, a infantil («cada dia els nens es posaven en cercle i treballaven durant una hora competències orals») i els desdoblaments. A primària s'han ressentit les classes de repàs. 

Per no parlar de les substitucions. Des del decret de l'estiu passat, les substitucions a infantil es cobreixen des del primer dia; a primària, a partir del novè dia, i en especialitats, a partir de la segona setmana. «Això, teòricament, i tot i així no és suficient», lamenta.

L'agonia del model

La tisorada també ha afectat la plantilla d'auxiliars d'educació especial a les escoles públiques. En el cas del CEIP Fort Pienc, han passat de 25 a 21. «Amb retallades com aquestes, el model d'escola que tant pregonaven queda en entredit», diu el Miquel, indignat. Aquest model agonitzant de què parla el Miquel és pel qual s'havia treballat en els últims 35 anys a Catalunya, l'escola inclusiva i defensora de la igualtat d'oportunitats. «Això va en perjudici de les classes més desafavorides, amb menys recursos per poder ajudar els seus fills», conclou el Miquel. La bretxa en el rendiment dels alumnes espanyols per raons socioeconòmiques s'ha ampliat en sis punts des del 2003, i l'indicador de l'equitat està per primera vegada per sota de la mitjana de l'OCDE. 

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Al Miquel no li serveix l'anunci que no hi haurà més reducció pressupostària ni la promesa de contractar un miler de professors interins. «¿En quines condicions?», pregunta. Els substituts només cobren el 85% del salari del titular, de manera que la resta de companys han de cobrir el 15% de la jornada de l'absent. 

Segons el Miquel, el sistema educatiu públic subsisteix gràcies a la implicació de pares i professors. «¿L'edifici aguantarà tantes goteres?», es qüestiona.