ARRIBEN ELS PLANS

Estiu 2020: turisme de proximitat, rural i per carretera

El sector posa en marxa protocols per garantir la seguretat i combatre la por de viatjar

El cotxe es percep com el millor transport anti-Covid, malgrat les elevades taxes d'accidents

zentauroepp53535847 chiringuito playa barcelona200526135302

zentauroepp53535847 chiringuito playa barcelona200526135302 / Marta Perez

5
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro
Miriam Ruiz Castro

Periodista

ver +

Després de tres mesos confinats, sense més viatges que les visites al supermercat ni més desplaçaments que els passejos pel barri, el calendari s’acaba imposant a la pandèmia. La calor augmenta i avisa que les vacances arribaran quan aquesta ‘nova normalitat’ encara no hagi acabat de perfilar-se. En l’horitzó de la majoria de territoris, el final del confinament apareix a finals de juny –primers de juliol per als més endarrerits– i el sector turístic es prepara per a un estiu atípic, però tan estiu com els altres.

Abans que el coronavirus condicionés la vida, les empreses turístiques s’esforçaven per aconseguir el segell de qualitat, l’anomenada marca ‘Q’. Ara, l’esforç dels operadors serà per aconseguir el certificat de Turisme Segur, un distintiu que ha engegat l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE). L’objectiu és implantar protocols a tota la cadena de valor del sector turístic per assegurar que totes les opcions siguin segures.

«Crèiem que, en matèria turística, n’hi havia prou amb vendre sol, platja, paisatges, monuments històrics, festes...i ens trobem ara que també, i fonamentalment, s’ha de vendre confiança, lligada a la seguretat i la salut». És una de les principals conclusions de l’informe que l’Associació Espanyola d’Experts Científics de Turisme (AECIT) ha publicat en obert per a totes les parts interessades del sector. 

Del cotxe a l’autobús

«Seguretat és la paraula clau ara mateix per al turisme», explica Luis Miguel Rondón, sociòleg i membre de la Junta Directiva d’AECIT. També en els mitjans de transport disponibles. I aquesta tranquil·litat té un cost: més personal per a tasques de desinfecció o neteja, amb menys usuaris per assegurar les distàncies de seguretat, a més d’auditors per controlar els protocols de qualitat. «El principal problema és la por col·lectiva, la por de moure’s a llocs on hi ha molta gent junta», explica l’expert. Si alguna cosa ha calat sobre un virus que es combat amb distanciament social és evitar les aglomeracions. «El cotxe representa l’espai de confort de la persona, són variables que tu pots controlar, saps que no hi ha pujat ningú encomanat, tu en controles la higiene... Fa molt temps que estem confinats al domicili, hem creat un espai privat de confort, i el cotxe és una extensió d’això, mentre que en un transport aliè no tenim aquesta sensació.» No obstant, més enllà de la possibilitat de contagi per coronavirus, hi ha un perill que continua sent una realitat: el 2018, segons dades de la DGT, van morir 737 persones en accidents de turismes o furgonetes, mentre que només hi va haver 11 morts en desplaçaments amb autobús i cap en tren, metro o tramvia.

«Tots els mitjans de transport avui dia són bastant segurs, potser una mica menys el vehicle privat», assegura Santiago Vallejo, vicepresident de l’Associació Espanyola de Professionals del Turisme i director general de Movelia. «Si anem a la facilitat, l’autobús és el que presenta més capil·laritat», insisteix. Perquè totes les poblacions amb més de 50 habitants estan connectades per una línia d’autobús, a diferència, per exemple, del tren.

Però l’estigma s’ha creat. «La gent té por de l’avió, dels transports col·lectius», insisteix Rondón, per això s’espera que el turisme de proximitat sigui l’opció més escollida aquestes vacances. Exceltur estima que, quan caiguin les mesures de confinament, els primers desplaçaments es faran en vehicles privats per després fer-ho en transport compartit com a tren o autobús.  

Fa tot just uns dies, el BOE va publicar la normativa que regula l’ocupació dels transports i va obligar que als autobusos i trens no es puguin ocupar seients contigus, excepte si es tracta de dues persones que conviuen juntes. No ha ocorregut el mateix amb els avions, que de moment han de garantir la distància de seguretat només «si l’ocupació del vol ho permet», segons indiquen les últimes mesures aprovades per l’Agència de Seguretat Aèria de la Unió Europea (EASA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). Vallejo denuncia que l’autobús «té les mateixes mesures de seguretat que l’avió», amb renovació de l’aire cada interval de temps, gels hidroalcohòlics, retirada d’estores, obligació de mascaretes i neteja amb ozó, per exemple. «És una mesura populista», es lamenta, perquè amb l’ocupació limitada, per als autobusos «no és gaire rendible el servei». En qualsevol cas, les mesures han d’estar en contínua evolució: ara mateix un conductor d’autobús no pot mesurar la temperatura dels viatgers per motius de protecció de dades, i tot això «s’haurà de flexibilitzar».

La tornada del rural

«El turisme rural, que no necessita l’avió, són llocs que les persones entenen com a confort, seguretat, aire lliure, naturalesa... Els entorns rurals estan pràcticament a zero en contagis i morts, i la gent té molt clar que les grans concentracions són perilloses. Serà una injecció per a l’economia i una oportunitat per recuperar aquests espais d’aquesta Espanya buidada aprofitant també les bones comunicacions que existeixen», insisteix l’expert. Tot i que el repte aquí serà precisament protegir aquesta població dels pobles, més envellida i de més risc, per evitar «la por del de fora».

Vallejo defensa que «el dia que hi hagi una vacuna tot això passarà». Després de l’11-S, els vols van descendir i hi va haver por de muntar en avió. També van canviar els controls de seguretat dels aeroports, que ara ja són rutina. «La gent està desitjosa de viatjar, de sortir. Hi ha gent amb temor a sortir a l’estranger, però de casa seva sí que ho faran, tot i que sigui a la casa del poble», afirma Vallejo.

Per Rondón, és necessari que les autoritats polítiques i administracions reavaluïn contínuament la situació. També perquè la possibilitat de repunts existeix. «No serà la temporada d’altres anys, però hi haurà turisme», confia. «No el turisme de masses amb paquets de tot pagat, però sí un altre de més reduït al qual se li cobrarà una mica més».

Segur... i barat

Notícies relacionades

El 2018, última dada disponible, una de cada tres llars no podien permetre’s anar-se’n de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any. Des de la crisi del 2008, la dada va anar pujant gairebé de manera regular fins a abastar un pic el 2013: gairebé la meitat de les llars no van viatjar per vacances. Perquè la preocupació més gran són unes vacances segures, però els experts adverteixen que l’aturada econòmica obligaran també que siguin opcions barates. I pel que fa al transport, viatjar amb autobús és més econòmic que fer-ho per altres mitjans com el tren o l’avió.

Per Rondón, el turisme ha demostrat «una gran resiliència». La crisi del 2008 ja el va colpejar amb força, però «és un sector molt professionalitzat, qualificat i amb molta capacitat de reinventar-se». Aquest any les vacances més habituals seran per l’interior. Però, si es tracta de veure-ho amb optimisme, el segon país més visitat del món i en el qual el turisme és el sector que més riquesa aporta no sembla una mala opció per disfrutar dels dies d’estiu.