Els Comuns són clau per a un Govern d’Illa malgrat perdre dos escons

Un resultat pitjor que el de fa tres anys pot donar als Comuns una de les claus de la governabilitat a Catalunya. Una, però ni de bon tros l’única, ja que l’escenari de pactes postelectorals ha quedat totalment obert. El fracàs de l’independentisme en les eleccions d’ahir és una bona notícia per a la formació liderada per Jéssica Albiach, ja que això era condició sine qua non per deixar una escletxa oberta en l’objectiu dels Comuns: participar d’un tripartit guiat ja no per l’eix nacional, sinó pel d’esquerres. No obstant això, aquesta escletxa és estreta, i més encara quan el president sortint i candidat d’ERC, Pere Aragonès, ja es va situar en l’oposició en el seu discurs per valorar els resultats electorals.

"La gent progressista d’aquest país espera que ens asseguem", va reclamar Albiach tant a republicans com a socialistes. La líder morada va fer una crida "a totes les forces d’esquerres" per poder crear un Govern que "respongui a les grans necessitats del país", com la vivenda i els serveis públics. Una meta que, va considerar, "només és possible amb un govern d’esquerres", no amb la "sociovergència".

Els Comuns van iniciar la campanya amb la pretensió d’entrar al Govern de la mà del PSC. I els sis diputats obtinguts (dos menys que el 2021) –"no és el resultat que esperàvem", va reconèixer Albiach–, ja que els deixen a les portes de complir l’esmentada meta. El líder socialista, Salvador Illa, primer haurà d’optar per això i, després, convèncer ERC.

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Replegament a Barcelona

La candidatura d’Albiach va perdre gairebé 14.000 vots respecte als anteriors comicis, que en va obtenir més de 180.000. La seva representació queda replegada a la província de Barcelona, cedeix el diputat que tenien a Tarragona i queda lluny de la seva ambició de guanyar-ne un per Girona. Els morats han patit la hipermobilització de l’electorat socialista i la presumpta concentració del vot progressista en la figura de Salvador Illa.