Eleccions catalanes 2021

L’independentisme trenca només a mitges el seu sostre de vidre

  • Les forces secessionistes arriben al 50% dels vots, però registren la seva pitjor dada en números absoluts

A la caça del vot indecís

A la caça del vot indecís

2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si en alguna cosa van coincidir totes les forces independentistes en les seves anàlisis de la nit electoral, va ser que la suma de totes arribava al seu anhelat 50% dels vots. Un percentatge que per a algunes formacions avalaria prémer l’accelerador del procés, tot i que unes i altres discrepen sobre la direcció i la velocitat. «Tenim legitimitat per fer la independència», va proclamar de seguida l’ANC. La fita per si mateix és certa: ERC, JxCat, CUP i PDECat sumen el 50,77% dels sufragis emesos aquest 14 de febrer i, a més, augmenten la seva distància respecte al bloc constitucionalista, que aglutina el 40% de les paperetes.

La suma de JxCat i ERC en les europees del 2019 va arribar al 49,7%, però el mateix dia, en les municipals, les forces secessionistes (Junts, Esquerra, CUP i Primàries) van sumar el 46,1% de les paperetes. Sis mesos després, en les generals, el percentatge havia baixat al 42,4%.

No obstant, es confirma de nou la tendència de les últimes convocatòries electorals: l’independentisme aconsegueix guanyar a les urnes, però no creix en adeptes. De fet, en aquestes eleccions n’ha perdut bastants, degut, en gran manera, a l’enfonsament de la participació. En números absoluts, les quatre formacions secessionistes han sumat 1.435.876 vots, cosa que representa el seu pitjor registre en unes autonòmiques. Respecte a les anteriors, suposa un retrocés d’unes 643.000 paperetes.

Però no només han rebaixat la cota en uns comicis catalans. En les europees de l’any passat hi va haver 1.720.550 sufragis secessionistes; en les generals de novembre (l’anterior cita amb les urnes), 1.642.063, i en les municipals, 1.583.469. Són registres similars als que ha anat obtenint en cada convocatòria un independentisme que va anotar la seva millor marca en les últimes autonòmiques del 2017: 2.079.764 vots. I en el referèndum de l’1-O, els ‘sís’ van ser 2.020.144.

I respecte al cens electoral –la base social a «ampliar»–, el percentatge de vot secessionista s’ha ressentit amb cada embat del procés. El recolzament a la secessió de Catalunya va atraure en els comicis autonòmics de 2017 el 37,4% del cens. En aquestes eleccions, ha retrocedit ni més ni menys que fins al 25,5%.

El constitucionalisme també baixa

Notícies relacionades

En les eleccions del 2017, l’independentisme va sumar 70 diputats i va tenir un suport del 47,5%, mentre que el constitucionalisme va aconseguir 57 escons i un 43,45% de les paperetes. Aquest 14-F, per tant, les forces independentistes han pujat quatre escons, fins als 74, els mateixos que van obtenir en les eleccions del 2012.

Enfront, els partits no secessionistes han sumat 1,12 milions de vots –uns 800.000 menys que el 2017– i 53 escons, quatre menys que en els últims comicis i només un més que en els del 2015.