JxCat i ERC forcen la màquina per negociar en avantatge un nou Govern

El partit de Puigdemont afirma que amb Esquerra no s’han cremat els ponts durant la campanya, perquè no hi ha hagut sang «més enllà de les ‘rufianades’ [es refereix a les declaracions del líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que periòdicament carrega contra Junts]» segons indica un membre del Govern. També a Junts s’admet que si toca tornar a pactar serà necessària una depuració de noms «tòxics» que han enverinat les relacions entre tots dos.

La postconvergència també mostra voluntat en millorar el repartiment de conselleries en cas que toqui tornar a forjar coalició amb ERC. En aquesta lògica s’ha d’interpretar l’anunci de Laura Borràs que comptarà amb el secretari de Salut, Josep Maria Argimon, com a titular de Salut, avui en mans d’ERC.

Junts manté que si Pere Aragonès queda per davant diumenge, Esquerra intentarà deixar Junts fora del Govern. «Quan Joan Tardà parla [en contra de reeditar el pacte amb JxCat] no es tracta d’una veu individual sinó d’un globus sonda», asseguren al partit de l’expresident.

Amb tot, durant tota la campanya hi ha hagut matisos a Junts sobre la conveniència o no d’atacar Esquerra. Des dels qui creuen que no és oportú ser agressiu en excés perquè el dia 15 tocarà pactar, fins a qui creu que els atacs no han de ser la prioritat però són «inevitables». Entre altres coses, perquè Junts només pot créixer a costa dels republicans.

Cantarella dominada

Aquests, per part seva, creuen que han dominat ja la cantarella del tripartit, per molt que insisteixin els postconvergents. Per a això han hagut d’elevar el nivell i passar del desmentiment tàctic (‘no pactarem perquè volem succeir-los a l’àrea metropolitana’) a la descripció del PSC com la nèmesi d’ERC, com Sherlock Holmes i el Doctor Moriarty, que, sense anar més lluny, va fer aquest dimecres Oriol Junqueras. No es va estalviar el líder d’ERC cap epítet al descriure els socialistes com a antagònics per ser els garants «d’una Monarquia decadent» i com «un partit amb un llarguíssim historial de corrupció».

Els republicans, amb tot, confien en la via indirecta per superar JxCat, en la creença que a camp obert i de cara, l’entorn mediàtic postconvergent faria amb ells el que els blindats alemanys amb la cavalleria polonesa. Així, la via és aglutinar el vot útil de l’independentisme davant l’‘amenaça’ d’un triomf de Salvador Illa.

Notícies relacionades

¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?

Així pots deslliurar-te d’anar a la mesa electoral

Si l’escenari es compleix, i l’independentisme supera els 68 escons –no s’ha de desdenyar cap opció, sobretot amb una abstenció tan líquida en potència per la pandèmia– la tàctica dels republicans per evitar el sainet dels últims mesos en un nou Govern serà diluir la presència de JxCat mitjançant l’entrada d’altres forces. De moment, Aragonès només ha recollit ‘nos’.

Exigència als majoritaris

Pel que fa al tercer soci necessari, és sens dubte aviat per a la CUP esbossar escenaris futurs sense el recompte fet. De moment manté l’esmena i l’exigència als dos partits majoritaris del secessionisme. Per exemple, se’ls requereix que «plantin de cara a l’Estat» i que el futur Govern activi les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional durant la passada legislatura en matèria social. I el seu objectiu continua sent celebrar un referèndum abans del 2025, al costat d’un full de serveis en matèria social que eixampli la base independentista.